Page 16 - Llegendes modernes

I si tòt acaba quan còmences?

–Papa, no pots deixar que el drac se'm mengi, SOC LA PRINCESA D'AQUEST POBLE!!! – Vaig dir, cridant
i plorant cada cop més fort. –NO POTS!!– A aquestes altures el meu pare i jo estàvem histèrics, plorant i cridant.
–Em sap moltíssim greu, preciosa, però no puc decidir quin paper surt... T'estimo moltíssim– Va dir, plorant,

tirant-se a terra.
–Però tampoc no pots deixar que el paio aquell, que diu que és vegà i fa sempre humus i, d'amagat, es menja un
porc sencer i que sempre va amb la música aquella que diu que ha inventat ell, com ho diu? Trup? Trap? No ho

sé, però aquell okupa no pot decidir si jo moro o no, ehhhh papa!!– vaig dir, cansada de sempre la mateixa
història.

–No entens que jo soc superimportant, aquí? Soc model i vaig néixer per viure a la passarel·la, soc
influenciadora, no em pots matar. Qui ensenyarà als nens i nenes a maquillar-se? Qui els dirà que no importa el
gènere, el color o la religió? O si no et sents bé en el cos que t'ha tocat, qui els dirà que es pot ser transgènic i

no passa res? Tot i que tu penses que això són ximpleries és important i...
–PROU!!– Va cridar el pare, cansat d'escoltar les protestes

–ET SACRIFICARÀS COM HA FET TOTHOM FINS ARA I QUE NO SE’N PARLI MÉS. A més a més, ja
estem estudiant la vacuna per la gent que no se senti bé amb el seu cos, com dius tu. Que no fos cas que tinguem
adults que els agradi el seu propi sexe... QUIN FÀSTIC!!– va concloure, ja enfadat.

–AAAH, NO ETS BON PARE I MENYS BON REI!!– Li va cridar per, seguidament, tancar-li la porta a la cara
i marxar enfadada a la seva habitació.
–Okey, suposo que hem toca morir... AQUÍ VINC, DRAC XÈRON!!– Va cridar la princesa minuts abans

d'entrar al bosc, on es va trobar el drac Xèron. Ella va treure la seva daga que, des de la perspectiva dels ulls de
l'enooormee drac, semblava una navalleta.
Va sentir com el drac l'agafava amb les seves enormes mans pels peus i l'alçava, estava a escassos segons de

menjar-se la princesa quan...
* pi – pii – pi * * pi – pii – pi *

–AHHHHHH!! CULLERES!!– Vaig cridar en despertar-me.
–Noah, estàs bé?– Va preguntar la meva mare mentre entrava a l'habitació, preocupada.
Odio amb tota la meva ànima veure a la mare preocupada, per això m'esforço tant a fer-ho tot el millor que puc,

però aquells records del bullying de fa 1 any i mig segueixen a la meva ment.
–Sí, mama, tranquil·la, només era un mal son, ja està.– Més que dir-li a la meva mare, m'ho deia a mi mateixa.
La cara de tota aquella gent, tan feliç, mentre em donaven cops de puny, sentint-se superiors... Quin fàstic de

gent. M'intentava autoconvèncer que ja estava, que no tornaria a passar però no m'ho creia, no encara.
Per sort, una noia del meu institut va veure, un dia, com em pegaven, em va ajudar moltíssim i em va donar el
suport per dir-ho a casa. La meva mare ho va aconseguir denunciar i, si soc sincera, no sé què els van fer, a

aquella gent, tampoc no m'interessa. Bàsicament, a mi, em van canviar d’insti i ara tinc molts amics i soc massa

15