Page 43 - AM210630
P. 43

7
                        Djamars 29 yüni 2021

       tu  Slagbaai,  Playa  Frans  komo  do di Heeren J.F. Neuman Cz.
       Gotomeer. Na e muraya sùit  & Co., Slagbaai ya kaba a bira
       di  e  edifi sio  prinsipal  di  Slag-  un haf importante na unda taba-
       baai Heeren J.F. Neuman Cz.  tin un bai bin di barku ku tabata
       & Co. a laga pone e emblema  bin buska karbon, kabritu, kalki,
       di Mazoneria. Mazoneria a kore  salu, mèst i kahanan di sente-
       manera un liña kòrá den e famia  bibu kushiná.
       aki. Riba kèlder di diferente Neu-     Gobièrnu     tabata    konsid-
       man den sementerio protestant  erá Slagbaai asina importante
       por topa ku e emblema aki tam- komo haf ku a disidí, for di e mo-
       be. Vários otro famia komersi-      mentu ku a traha e kasnan na
       ante prominente di Boneiru den  Boka Slagbaai, pa laga Heeren
       e tempu ei tabata mazòn. Entre  J.F. Neuman Cz. & Co. traha un
       otro C.S. Boom, Charles Baggs  kas  chikitu  pa  seladornan  por
       Debrot, J.K. de Haseth, R.R.  a keda drumi na e sitio aki pa
       Muskus i A. Nouel.                  hasi e kontròlnan nesesario riba
          Despues  ku  tur  papel  ofi sial  produktonan ku tabata drenta
       tabata reglá e kompania Heeren  i sali.  E seladornan di warda,
       J.F. Neuman Cz. & Co. A kumin- hopi bia dos persona,  tabata
       sá ku operashon di e plantashi  keda algun dia na Boka  Slag-
       di Slagbaai, inkluyendo tambe  baai, pa despues dos otro rem-
       Labra i asta Brasil. Sentro di tur  plasá nan.
       e aktividatnan aki a bira Boka
       Slagbaai, kaminda tabata mata                   Dõno nobo
       kabritu  na  kantidat  grandi  pa      Na aña 1892 Heeren J.F.
       manda Kòrsou. Tambe tabata  Neuman Cz. & Co. ta bende
       manda tin bes kabritu i karné  plantashi Slagbaai ku Jean
       bibu pa Kòrsou.                     Jacques  Debrot  i Jean Lou-
          E personanan ku a bin haña  is Cadières pa e montante di
       trabou  riba  e  plantashi  aki  ta-  fl .33.250,—,  pues  ménos  ku  e
       bata práktikamente e mesun  preis ku Heeren J.F. Neuman
       hendenan ku a traha komo ka-        Cz. & Co. a paga pa e teritorio
       tibu den e área aki. Nan tabata  aki 22 aña promé. Nan a paga
       konosé e tereno bon i di mes  fl .35.000,—  pa  e  teritorio  aki
       tabata sa, por ehèmpel, kon, na  den e benta públiko di promé di
       unda i kua tabata e mihó forma  sèptèmber 1868. Jean Jacques
       pa  hunta  kabritu,  kima  karbon,  Debrot  i  Jean  Louis  Joaquin
       kima kalki, etc.                    Celestino    Cadières      tabata
                                           primu di otro. Famianan Debrot
                  Lucha duru               i Cadières for di promé mitar
          Bintidos aña largu Heeren  di siglo 19 tabatin relashon ku
       J.F. Neuman Cz. & Co. a trata  otro. Cadières no tabata masha
       na operá plantashi Slagbaai i e  embolbí ku maneho di plantashi
       terenonan konosí komo Labra i  Slagbaai.  Mas  bien  fi nansiera-
       Brasil. Por asumí trankil ku no  mente e tabata embolbí. Mane-
       tabata añanan fásil, mirando  ho di e plantashi tabata bou di
       kon e mesun gobièrnu ku a  Jean Jacques Debrot.
       bende nan e terenonan grandi           Na  1897  por  nota  tambe  ku
       aki despues a bini ku diferente  Jean Louis Joaquin Celestino
       tipo di impuesto pa sigui saka  Cadières ta sali for di e kom-
       plaka  for  di  e  propiedatnan  en  pania. E ta risibí 10 mil fl orin di
       kestion.  Nan mester  a lucha  su parti hinká den e empresa di
       duru pa tene kabes riba awa.        plantashi aki.
          Pa duna un bista di e en-           Famia  Debrot  a  keda  hopi
       tradanan di gobièrnu for di tur  aña mará na Slagbaai.
       e plantashinan riba e isla por         E famia aki tabatin hopi tem-
       nota ku na 1886 a haña fl .6.500  pu kaba na Boneiru i Kòrsou.
       na derecho di importashon i  E famia aki ta desendiente di
       fl .5000,—  riba  eksportashon  di  Isaac Debrot, ku tabata koman-
       produktonan ku tabata sali for di  dùr di Boneiru durante e periodo
       e plantashinan aki, di kua Slag-    di  11  di  òktober  1817  pa  23  di
       baai tabata esun mas grandi i ku  mart 1827. Isaac Debrot a nase
       a sòru tambe pa e porshon mas  na Neuchatel, Suisa, dia 9 di
       grandi den e entradanan aki pa  yüni 1771.
       gobièrnu.                              Na 1930 a bende e parti nort
          E  barkunan  ku  tabata  mara  di Slagbaai ku Herrera Herma-
       na Slagbaai tambe mester a  nos – Julio i Gilberto. Slagbaai a
       paga asina yamá ‘ankergeld’.  keda operá te na kuminsamentu
       Den e tempu ei, pues e perio- di añanan sesenta di siglo pasá.
   38   39   40   41   42   43   44   45   46   47   48