Page 33 - EXTRA
P. 33
Djamars 6 Mart 2018 33
INTERNASHONAL
Venezuela ta rekordá morto
di Chavez meimei di krísis
CARACAS, AP.- Meimei di ku e komandante Chavez a
un krísis ekonómiko sosial enkargá nos kuné”, asina
i profundo i un kampaña Presidente Nicolás Maduro
elektoral, e gobièrnu a bisa djaluna atraves di su
venezolano a rekordá kuenta di Twitter. Maduro
un lustro di e morto di lo buska reelekshon den
mandatario Hugo Chavez. elekshon di 20 di mei,
Ku e publikashon di despues di rekordá e
diferente di Chavez na mandatario ku a fayesé
e kanal di televishon komo su tata polítiko.
estatal, e gobièrnu a inisiá Maduro a publiká un video di
e selebrashonnan ku a e eks mandatario i e kansion
kulminá ku un kumbre di “Chavez lo sigui ku bo” kual
e Aliansa Bolivariano pa a bira popular despues di
Pueblonan di Nos Amérika morto di e gobernante dia
(ALBA). E presidentenan 5 di mart 2013 despues di
Raul Castro di Cuba, Evo kombatí kanser durante
Morales di Bolivia i Daniel dos aña. ainda e detayenan
Ortega di Nicaragua a di esaki ta deskonosí. E
yega entre djadumingu kantika a wòrdu usá pa
i djaluna den e kapital Maduro durante e kontienda
venezolano pa partisipá elektoral di aprel 2013
den aktonan di homenahe kaminda el a derotá opositor
i e enkuentro. “Nos ta bai Henrique Capriles ku un
kontinuá ku e revolushon márgen amplio.
Fernandez mester paresé den korte pa
supuesto inkubrimentu di atentado
BUENOS AIRES, AP.- E inkubrimentu di iranínan federal Claudio Bonadio a 11 eks funshonario mas Informashon Hudisial a
eks presidente argentino akusá di e atentado kontra guia e huisio oral kaminda ta akusá di supuesto informá. E fecha di huisio
Cristina Fernandez lo un sentro hudiu di Buenos e eks mandatario i senador inkubrimentu i abusu di di esnan prosesá di un
wòrdu huzgá pa e supuesto Aires na 1994. E hues opositor aktual, inkluyendo outoridat, asina Sentro di tribunal federal no a wòrdu
determiná ainda. Fernandez,
di 65 aña, eks kansier Hector
Pennsylvania a demandá Uber Timerman i otro personanan
prosesá ta ninga di e forma
parti di un plan pa enkubrí
diplomátikonan iraní akusá
pa no revelá robo di datonan Mutual Israelita Argentina
di e atake kontra Asosiasho
(AMIA), manera fiskal
Alberto Nisman a denunsia
PHILADELPHIA, un lei estatal ku ta rekerí na aña 2015 promé ku el a
AP.- E fiskal estatal di notifikashon di víktimanan wòrdu hañá morto ku un
Pennsylvania a demandá afektá pa un filtrashon tiru den kabes.
e empresa Uber dor ku di dato den un periodo E hues ta sospechá ku e
esaki no a kumpli ku un lei “rasonabel di tempu”. protekshon di e akusadonan
estatal. Uber a rekonosé den di e atake ku a kousa 85
Esaki ta nifiká ku e novèmber ku durante mas di morto tabata debí na e
kompania no a notifiká un aña esaki a enkubrí un firma di un memorandum
e míles di su shofùrnan atake kaminda hackernan a di entendimentu entre
durante un aña ku hòrta informashon personal Argentina i Iran na
hackernan a hòrta su di mas di 57 mion kliente i komienso di 2013.
informashon personal. shofùrnan. Fernandez a manifestá
E estado ta indiká ku E estado kier un sanshon su deseo di partisipá den e
hackernan a hòrta nòmber pa sivilnan di vários mion huisio oral inmediatamente
i number di lisensia di por dòler. den un dokumento kaminda
lo ménos 13.500 shofùr di E empresa a indiká el a indiká na Bonadio
e kompania di transporte djaluna ku esaki a tuma ku akinan e por demostrá
priva den e estado. E keho medidanan pa rendi kuenta di Pennsylvania. E estado Chicago tambe a imponé un e “arbitrariedat di su
ta akusá Uber di kibra ku i koperá ku investigadornan di Washington i siudat di demanda kontra Uber. akusashon”.