Page 33 - EXTRA
P. 33

Djamars 6 Mart 2018                                                                            33

                                                                                           INTERNASHONAL


      Venezuela ta rekordá morto




          di Chavez meimei di krísis




        CARACAS, AP.- Meimei di  ku e komandante Chavez a
     un krísis ekonómiko sosial  enkargá nos kuné”, asina
     i profundo i un kampaña  Presidente Nicolás Maduro
     elektoral, e gobièrnu  a bisa djaluna atraves di su
     venezolano a rekordá  kuenta di Twitter. Maduro
     un lustro di e morto di  lo buska reelekshon den
     mandatario Hugo Chavez.  elekshon di 20 di mei,
        Ku e publikashon di  despues di rekordá e
     diferente di Chavez na  mandatario ku a fayesé
     e kanal di televishon  komo su tata polítiko.
     estatal, e gobièrnu a inisiá  Maduro a publiká un video di
     e selebrashonnan ku a  e eks mandatario i e kansion
     kulminá ku un kumbre di  “Chavez lo sigui ku bo” kual
     e Aliansa Bolivariano pa  a bira popular despues di
     Pueblonan di Nos Amérika  morto di e gobernante dia
     (ALBA). E presidentenan  5 di mart 2013 despues di
     Raul Castro di Cuba, Evo  kombatí kanser durante
     Morales di Bolivia i Daniel  dos aña. ainda e detayenan
     Ortega di Nicaragua a  di esaki ta deskonosí. E
     yega entre djadumingu  kantika a wòrdu usá pa
     i djaluna den e kapital  Maduro durante e kontienda
     venezolano pa partisipá  elektoral di aprel 2013
     den aktonan di homenahe  kaminda el a derotá opositor
     i e enkuentro. “Nos ta bai  Henrique Capriles ku un
     kontinuá ku e revolushon  márgen amplio.

     Fernandez mester paresé den korte pa



          supuesto inkubrimentu di atentado



        BUENOS AIRES, AP.- E  inkubrimentu di iranínan  federal Claudio Bonadio a  11 eks funshonario mas  Informashon Hudisial a
     eks presidente argentino  akusá di e atentado kontra  guia e huisio oral kaminda  ta akusá di supuesto  informá. E fecha di huisio
     Cristina Fernandez lo  un sentro hudiu di Buenos  e eks mandatario i senador  inkubrimentu i abusu di  di esnan prosesá di un
     wòrdu huzgá pa e supuesto  Aires na 1994. E hues  opositor aktual, inkluyendo  outoridat, asina Sentro di  tribunal federal no a wòrdu
                                                                                               determiná ainda. Fernandez,
                                                                                               di 65 aña, eks kansier Hector
        Pennsylvania a demandá Uber                                                            Timerman i otro personanan
                                                                                               prosesá ta ninga di e forma
                                                                                               parti di un plan pa enkubrí
                                                                                               diplomátikonan iraní akusá
         pa no revelá robo di datonan                                                          Mutual Israelita Argentina
                                                                                               di e atake kontra Asosiasho
                                                                                               (AMIA), manera fiskal
                                                                                               Alberto Nisman a denunsia
        PHILADELPHIA,       un lei estatal ku ta rekerí                                        na aña 2015 promé ku el a
     AP.- E fiskal estatal di  notifikashon di víktimanan                                      wòrdu hañá morto ku un
     Pennsylvania a demandá  afektá pa un filtrashon                                           tiru den kabes.
     e empresa Uber dor ku  di dato den un periodo                                               E hues ta sospechá ku e
     esaki no a kumpli ku un lei  “rasonabel di tempu”.                                        protekshon di e akusadonan
     estatal.                 Uber a rekonosé den                                              di e atake ku a kousa 85
        Esaki ta nifiká ku e  novèmber ku durante mas di                                       morto tabata debí na e
     kompania no a notifiká  un aña esaki a enkubrí un                                         firma di un memorandum
     e míles di su shofùrnan  atake kaminda hackernan a                                        di entendimentu entre
     durante un aña ku  hòrta informashon personal                                             Argentina i Iran na
     hackernan a hòrta su  di mas di 57 mion kliente i                                         komienso di 2013.
     informashon personal.  shofùrnan.                                                           Fernandez a manifestá
        E estado ta indiká ku   E estado kier un sanshon                                       su deseo di partisipá den e
     hackernan a hòrta nòmber  pa sivilnan di vários mion                                      huisio oral inmediatamente
     i number di lisensia di por  dòler.                                                       den un dokumento kaminda
     lo ménos 13.500 shofùr di   E empresa a indiká                                            el a indiká na Bonadio
     e kompania di transporte  djaluna ku esaki a tuma                                         ku akinan e por demostrá
     priva den e estado. E keho  medidanan pa rendi kuenta  di Pennsylvania. E estado  Chicago tambe a imponé un   e “arbitrariedat di su
     ta akusá Uber di kibra ku  i koperá ku investigadornan  di Washington i siudat di  demanda kontra Uber.  akusashon”.
   28   29   30   31   32   33   34   35   36   37   38