Page 51 - 13 MORTITX-LA MALE
P. 51

57-58.  Tornats  a La Malé,  penetram
        en  l'amagat  recinte de la idíHica  petita
        vall,  i  trobam  vora el  pou  rústic  els
                      no s'atreviren  a arribar
        companys que                                                                                                                                   els duen inexorablement -homo homini
        amb nosaltres fins  a la  vora dels  es­                                                                                                      lupus-  a la  odiose.ppressió  de l'home
        padats.                                                                                                                                        per l'h�me  en  qualsevol  forma  que  sia.
          En  aquest ignorat racó,  a l'abric de                                                                                                      Un  pensa  des  d'aquí, que significarà  tot
        l'alt  muradal  inaccessible  de  la  cara                                                                                                     àixò      finit el transitori i breu in­
                                                                                                                                                           quan,
        occidental del  Puig  de Pedruixella,  ens                                                                                                     quilinat  de la humanitat sobre la terra
        aturam  unes hores   a  menjar  i  repo·                                                                                                      -i molt més abans       a cada ú
                         per                                                                                                                                              per           en
        sar. Tot és  aquí pacífic, alegre  i senzill.                                                                                                 particular-,  incanviat  encara  l'aspecte
        En  aquest  paratge  recòndit  la  vida                                                                                                        d'aquests grandiosos  i semieterns  pai­
        flueix lenta,  mansa i monòtona,  com el                                                                                                       satges,  no  quedi  de la seva obra ni  ves­
        correr silenciós d'una humil fontanella.                                                                                                              recordi el
                                                                                                                                                       tigi que         seu  pas.
        Trobant-nos allà, guanyats per aquella                                                                                                           Aquí  cobren 'la seva exacta dimensió
        pau, insignificants  i efímers davant la                                                                                                      els  grans "esperits  de la  «aurea medio­
        grandiosa  i  perdurable  naturalesa  que                                                                                                     critas»;  qUe,  .sentint-se humilment  part
        ens envolta, resulta  inexplicable  l'exis­                                                                                                   insignificant' .del .. " meravellós  conjunt,
        tència  de  tants illusos  que, jugant  a                                                                                                     preferiren. :li;· .:jenz.ilfa.  i  pacífica  convi­
                                                                                                                                                                        .
                                                                                                                                                                      _
        esser  trascendents  -vana  fatuitat!­                                                                                                        vència, prop 'ge Ili no  enganyosa  na­
        cremen llur  insignificant hàlit de vida                                                                                                      turalesa, sense sobresalts i  a  ple  rendi­
        en  la  flama  del  seu buit  engreïment,                                                                                                     ment de  segon-  a  segon,  una constructi­
        boja  ambició de domini,  inconcebible                                                                                                        va  existència, se,i,s¡,;  fer mal  a  ningú,  ni
        avarícia, .enveges,  recels i  supèrbies que
                                                                                                                                                      envejososari envejats.,
                                                                                                                                                                        .
                                                                                                                                                          .<�';"'\ ��� .t��  .'?
   46   47   48   49   50   51   52   53   54   55   56