Page 52 - 13 MORTITX-LA MALE
P. 52

57-58.  Tornats  a La Malé,  penetram
 en  l'amagat  recinte de la idíHica  petita
 vall,  i  trobam  vora el  pou  rústic  els
 no s'atreviren  a arribar
 companys que                                           els duen inexorablement -homo homini
 amb nosaltres fins  a la  vora dels  es­               lupus-  a la  odiose.ppressió  de l'home
 padats.                                                per l'h�me  en  qualsevol  forma  que  sia.
 En  aquest ignorat racó,  a l'abric de                 Un  pensa  des  d'aquí, que significarà  tot
 l'alt  muradal  inaccessible  de  la  cara             àixò      finit el transitori i breu in­
                                                            quan,
 occidental del  Puig  de Pedruixella,  ens             quilinat  de la humanitat sobre la terra
 aturam  unes hores  a  menjar  i  repo·               -i molt més abans       a cada ú
 per                                                                       per           en
 sar. Tot és  aquí pacífic, alegre  i senzill.          particular-,  incanviat  encara  l'aspecte
 En  aquest  paratge  recòndit  la  vida                d'aquests grandiosos  i semieterns  pai­
 flueix lenta,  mansa i monòtona,  com el               satges,  no  quedi  de la seva obra ni  ves­
 correr silenciós d'una humil fontanella.                       recordi el
                                                        tigi que         seu  pas.
 Trobant-nos allà, guanyats per aquella                   Aquí  cobren 'la seva exacta dimensió
 pau, insignificants  i efímers davant la               els  grans "esperits  de la  «aurea medio­
 grandiosa  i  perdurable  naturalesa  que             critas»;  qUe,  .sentint-se humilment  part
 ens envolta, resulta  inexplicable  l'exis­           insignificant' .del .. " meravellós  conjunt,
 tència  de  tants illusos  que, jugant  a             preferiren. :li;· .:jenz.ilfa.  i  pacífica  convi­
                                                                         .
                                                                       _
 esser  trascendents  -vana  fatuitat!­                vència, prop 'ge Ili no  enganyosa  na­
 cremen llur  insignificant hàlit de vida              turalesa, sense sobresalts i  a  ple  rendi­
 en  la  flama  del  seu buit  engreïment,             ment de  segon-  a  segon,  una constructi­
 boja  ambició de domini,  inconcebible                va  existència, se,i,s¡,;  fer mal  a  ningú,  ni
 avarícia, .enveges,  recels i  supèrbies que
                                                       envejososari envejats.,
                                                                         .
                                                           .<�';"'\ ��� .t��  .'?
   47   48   49   50   51   52   53   54   55   56   57