Page 75 - CM 64 LA VALL DE ARIANT-2
P. 75
«Mirau l'horda de Titans, que destroçada «Ídols de pedra gegantina i freda,
sens desfer-se, dins les ones va tombar ares immenses de les altes ones ...
i 'per segles romangué petrificada
tràgica ...
en sa actitud sobra la mar
Bé que ho sembla eixa fantàstica ribera Sobre la mar, com elements avanceu
de penyals, que, respirant horror sublim, ungits de [lum. De la feresta cima
amb la planta dins l'abisme presonera, deixen desprendre una cruel i muda
tots redrecen a l'altura l'aspre cim.» 'serenitat eterna.»
