Page 77 - CM 64 LA VALL DE ARIANT-2
P. 77

com  a dragons  que condormits guardaven                      I quan els núvols damunt .enS davallen
                     I'Idla .esplendent, i,  darrera  e lls, geloses,              banyant llur front martirizat, pietosos,
                     l-es verges valls el ric tresor obrien                        la resplandor  a I'esperrt se mostra
                                de  misterioses  fruites.                                     d'un panteisme místic;
                     Són ells,  els Cíclops de mirada morta                        en el gran Cosmos s'incorpora l'ànima,
                     que, amb l'ull vidrat i per  a sempre fixe,                   i,  com  una  aura de subtil dolçura,
                     de l'infinit l'agotament esperen                              de les antigues edats d'or serenes
                                i 'el braç retut reposen.                                     un reconfort arriba  ...
                     Alcen triomfals la  monstruosa testa                          Per moments tomben  atalaies mortes,
                     cada matí; i el sol naixent fa  caure                         castells vençuts que €ls temporals estimben
                     bàlsem de 'llum  damunt les grans ferides                     ,entre els penyals.  I els vells  turons  en l'aire
                               dels blocs vermells, immensos,                                 austers  i muts s'eleven.

                     per  on transcorren regalims i taques                         A dalt s'aixequen les faroles blanques,
                     d'humitat negra i sanguinosa, restes                          guaitant les  naus  que  en l'horitzó desfilen
                     de les batalles dels vells temps gloriosos                    i alçant  com braços dins la nit la pobra
                                que tornaran  un dia.                                         llanterna solitària:

                     I el  cor reprenen dels vençuts titànics,                     la llum que miren allà endíns, dubtosos,
                     vella cançó que amb .el 'llevant arriba                       els mariners desconeguts que passen
                     tot desvetllant  en la memòria  ansiosa                       'en la calitja de la  mar inquieta
                                reminiscències tràgiques,                                     vetllant  sobre  la  proa.

                     Sembla que extàtics,  'en  suau -deliqui,                     N egres  cavernes  que  socava l'aigua
                     11IneJcistent  divinitat adoren,                              i  on les nereides roposaven, dolces,
                     i  en el  cel  buit banyats  d'unció penetren                 desfent  en l'ombra dels fondals clarissims
                               per l'entreoberta volta.                                       les cabelleres verdes,

                     Són les Esfinxs,  que el temporal desperta                    guarden visions de terrorifics monstres
                     i que interroguen els vaixells  que passen                    fregant I'escata pels cantells i puntes,
                     per l'eternal camí  de Tebes, ruta                            apocaliptics animals que semblen
                                del pervenir  sens terme.                                     despresos  d'una gàrgola.
                     Com avançades de la mort,  dormides                           Com holccauste d'eixa  mar vençuda
                     a la claror del sol ardent,  en somnis                        pels promontoris  sens pietat i rígids,
                     callats  mediten  l'immortal problema                         baten les  ones estrellants barreges
                                de l'unica Existència                                         de quines  i  cadavers.
                     en la inconscient contemplació infinita                       La transparència dels fondals convida
                     de les muntanyes, que,  en l'august silenci                   traidorament, i  en mig dels jorns de calma
                     del món humil,  senten baixar de l'èter                       baixa del cel  a damunt l'aigua oliosa
                                la incògnita harmonia  ...                                    una  gran  ombra  negra  ...










                               . 1




                                                    <




















                                                                                 Fotografies  i  text; revelat, ampliació,  unió  de  les fotografie!
                                                                                    i direcció de la edició: Jesús Garcia Pastor.
                          Preu:
                                                                                 Traducció del castellà.
                        160  pts                 Depòsit Legal P.  M. 45  -  197+.  Gràfic  de  l'itinerari:  Melcior Rosselló  Sirnonet,
             Subscriptors, primer llançament:     Es propietat  de l'autor.      Imprès  per Miquel  Ferrer Sureda.
                        140  ptR.                 Prohibida  la reproducció.     Grabats:  Grabograf,  S.  A.  (Madrid).
                                                 ©   Jesús García Pastor.        Paper: «Printover», fabricat  per  Sa l'l'ió C. A. P.


           IWTES   AMAGADES     DE MALLORCA           VIVERO,    61     PALMA    DE   MALLORCA          Teléfons  215239   273193
                                             lnwremta Politècnica  -  Troncoso, 9  -  Palma de Mallorca  -  1973
   72   73   74   75   76   77