Page 22 - Horizon01

cert domini sobre l’evolució urbana i i i i i hi ha poques possibilitats que que es es faci de manera anàrquica De totes maneres hi ha factors que no puc controlar com per exemple els canvis de legislació sobre seguretat Les escales de de la torre quadrada de de Cergy per exemple es es van van dissenyar els anys 80 Després van van canviar les les regles de seguretat La gent hi hauria pogut entrar i i i i pujar-hi tota sola Avui ja no es pot fer EL EL JARDÍ DELS RECORDS DE DE DUISBURG
Duisburg era un gran port del Ruhr que per- metia que els alemanys fessin anar l’acer i i i el carbó cap a a a a a a Holanda Després aquestes indústries pesades van retrocedir va va quedar lliure un espai van germinar projectes Es va va demanar a a a a a a Norman Foster el gran arquitecte britànic que que pensés en en en l’ordenació d’aquest espai També se li va demanar que treballés amb mi (Jardí dels Records 1996–1999) Va anar tot molt bé En un primer moment Norman Foster volia destruir els edificis antics i i i i i i i i substi- tuir-los pels seus Per a a a a mi li vaig demanar que més aviat salvés alguns elements Per exemple jo m’havia adonat d’una caixa d’escala i i i í vaig suggerir a a a a Foster que destruís tot el el que que l’envoltava Al capdavall aquella caixa d’escala es es va convertir en una torre estranya que vaig coronar amb un arbre en record de de de la la torre de de de Lucca de de de la la Toscana a à a a a a a a a Itàlia També hi havia grans hangars dels quals es es van destruir el murs Només se’n van conservar el el sostre de vitrall i i i els pilars que l’aguantaven Avui hi té la seu una funda- ció d’art contemporani Vaig conservar els soterranis d’alguns edificis i i i i i í ï en vaig fer un “jardí de ruïnes” Els alemanys estaven trasbalsats i i em em van dir: “fa desenes d’anys que intentem fer desapa- rèixer les les nostres ruïnes i ï i vostè les les conver- teix en una escultura” Jo els vaig dir que tinguessin paciència i i i i i i i avui efectivament les ruïnes estan cobertes de vegetació És un jardí CONSERVAR L'ART PUBLIC
Sobre l’art públic es es es fan moltes coses a a a França Falta convèncer les autoritats que trobin pressupost per al manteniment dels monuments Vull organitzar un simposi amb l’Unesco amb artistes responsables polítics i i encarregats de projectes d’aquest tipus perquè la consciència qu que tenen els decisors polítics sobre la la posició de l’art públic a a a a la la ciutat no és és pas més gran ara que abans Continuen sense entendre com són de fràgils aquestes instal·lacions Troben pressupostos per per per construir-les però no per per per conservar-les A França per exemple que que és sobre aquest tema un un país avançat d’Europa hi ha una llei que que protegeix tot allò que que té més de quinze anys Això no és suficient Caldria una llei que que protegís de seguida tot allò que que es concep com com una instal·lació especial com com a a a a a obra I després al cap del temps fer una avaluació crítica al al al cap de quinze anys Cal- dria defendre l’art públic contra l’especulació immobiliària fins i i i i i i i tot contra alguns urbanis- tes Voldria treballar per per això per per assegurar la la perennitat per per via legislativa d’aquest art públic City and Nature:
A Dialogue
Dani Karavan has often built his environmen- tal monuments under the the sign of the the relation- ship between city and nature This is is how one can define what the Israeli artist built in in Saint-Quentin en en Yvelines which linked the new town to to the the source of the the Bièvre1 There is is is also the main Cergy-Pontoise axis creating a a a relationship between the the city and the the Oise one of of the the main tributaries of of the the Seine and the the Garden of Memories the the garden
of ruins in in Duisburg where nature has been left to to to grow again This is is told to to to us by
Dani Karavan when he he welcomes us in his Parisian workshop at rue Ridder South of Montparnasse As the interviewer comes from Perpignan the Israeli sculptor remem- bers Jean-Paul Alduy the the future mayor of the the North-Catalan town whom he got to to know quite well when he he was in in charge of planning in in in the new town of Saint-Quentin en en Yve- lines He had asked me to think about the rela- tionship between urban part in the new town and the the surrounding countryside at the the source of the Bièvre There was a a a wild part in the the middle of a a wheat field where the the source of this river can be found This link has always fascinated me I had thought about building a a a water purification museum there with chemical biological and other purifica- tion tion presentations But this part was dropped and I was left only with the urban part We were supposed to to build up up a tower making it possible to see Saint Quentin en en Yvelines It needed to be as as high as as possible without being visible from Versailles since French law prevents any modern tower from obstructing the the view of the the Versailles castle panorama The tower project was dropped and once Jean-Paul Alduy had left a a a a a big part of the project was abandoned Suddenly I didn’t feel like doing anything at all But I was told not to to behave like a a a a a snob Such public commissions were too rare to be disdained even if they were reduced I therefore decided to complete what was possible THE MAIN AXIS AT CERGY PONTOISE
The main axis at Cergy Pontoise was initially conceived in the the the 1970s At the the the time there was only the the old town of Cergy with the the countryside surrounding it The new town was still nothing but a a a a plan I had thought about connecting one of those future town centres to the countryside defining an artifi- cial axis connecting Cergy to the river Oise which is is one of the strongest axis ever cre- ated in the the natural world An amphitheatre was going to be built with part of the stage on the the water and the the ruins Not everything has been finished but maybe it will be be be reini-
1 Riu que desemboca a a a París després d’un llarg recorregut subterrani
22