Page 32 - Horizon01

Eudald Camps
Memòria i i descampat
La ciutat ha desaparegut
De Lima a a a a a Castelldefels els els límits de de la ciutat moderna o o més específicament la dificultat per a a a a a a fixar-los ha protagonitzat alguns dels relats més singulars de d les darreres dèca- des (Enrique Congrains o o o o o o Roberto Bolaño només són un un parell d’exemples d’un tipus de mirada literaria que té moments exep- cionals actualment en en en en autors aparentment tant allunyats de la la tradició llatinoamericana com podrien ser els hongaresos Ádám Bodor o ó o László Krasznahorkai) á a a a a a més d’una ingent producció d’imatges generades sobretot des de de la fotografia i i i el cinema però també de de de manera molt més ambigüa des dels diferents mitjans de comunicació El binomi memòria i i í descampat
que que dóna títol a a a a a a aquest article és d'entrada necessariament aproxi- mat i i de fet s’haurà d’anar ampliant amb termes com ara bogeria o o o o dissidència tot i i i i i que que el paisatge que que pretenem dibuixar té en en la dificultar de de sistematització (tant des d’una òptica geogràfica com econòmica ò o o o ò o final- ment estètica) una de les seves principals singularitats En primer lloc cal per tant dir què ente- nem o o o potser millor a a què ens referim quan parlem de de de descampat
(de la memòria ens n’ocuparem més tard) Com a a a a punt de par- tida ens pot resultar útil l’anàlisi del geògraf Oriol Nel·lo quan assenyala quin és l’orígen de la separació jurídica entre ciutat i í i i i camp i i quins són els problemes que un geògraf que vulgui parlar dels confins de de la la ciutat sense confins haurà d’afrontar: “En efecte si la separació formal i i i í i i jurídica entre ciutat i i i camp es trencà a à a a a partir de la Revolució francesa les transformacions econòmiques
i i i tecnològiques subsegüents han integrat físicament í i i i i i funcionalment l’espai fins al al punt que que les les activitats econòmiques
i i i i les les formes de vida urbanes s’han escampat
sobre tot el territori Així ciutat i i i í i i í i i límit són avui conceptes inconciliables i i i i i i i el territori ha esdevingut la città sconfinata de què ens han parlat alguns autors italians Una ciutat sense confins que precisament per no tenir-ne deixa de de de poder ser considerada ciutat en en el sentit tradicio- nal” 3 Però a a a a a què es refereix Nel·lo quan parla de ciutat tradicional i i i i i i i en en en què s’hi diferencien les nostres metròpolis? L'antecedent del pro- blema sembla clar: la la la ciutat altmedieval era un un “conjunt de de moltes cases disposades en carrers i tancades per un un clos comú ( ) un un recinte tancat per muralles que conté diver- sos barris carrers places públiques i i i altres edificis” 4 En aquesta definició enciclopèdica tot sembla coincidir en un un mateix punt és a a a a a a dir en l’estricta separació de la ciutat i i i i i el camp mitjançant unes muralles que a a a a a a a banda de de la seva lògica funció defensiva operàven com a a a a a a a símbols de la mateixa potència urbana que embolcallàven Però la la ciutat emmurallada a a a a a a a finals s
s
XVIII i i i i i i coincidint amb la caiguda de l’Antic Règim comença a a a a a a a donar lloc a a a a a a a una realitat que s’obre paulatinament responent a a a a un nou imperatiu que que no no és altre que que el de les relacions de producció capitalistes 5 No cal ara extendre’ns explicant un procés que sembla prou fàcil d’entendre a à a a la la llum d’unes
dels antics nuclis rurals) o finalment de de la periurbanització a a a a a a a la la rururbanització (la ciu- tat s’estén cap a a a a a a a espais rurals allunyats dels nuclis urbans primigenis) 6
Així doncs a a a què ens referim quan par- lem de de descampat? L’arquitecte i i i filòsof Ignasi de Solà-Morales ens ofereix una important pista gràcies a a à a a la reconstrucció etimològica del terme francès terrain vague l’equivalent més aproximat a a a a a a a a a a la la paraula cata- lana descampat
7 El recorregut és aquest: a a a a a a diferència de l’anglès land la la la paraula fran- cesa terrain té un sentit urbà i i i i fa referència sobretot a a a una porció de terreny edificable o ó més encara a a a a una extenció de limits imprecisos que que pot ser aprofitada però que que per raons que moltes vegades desconeixem resta en la seva condició expectant com a a a a a simple espai que que només és és potència i i i i que que es es resisteix (i aquí apareix el terme dissidèn- cia) a a a a a a a a la la realització d’allò que en la la ciutat és pur acte i i i a a a a a a diferència del descampat
anel d’antigues potencialitats (per exemple tot allò referent a a a a l’enderrocament per a a a a tor-
nar a a a a a a a construir tindria a a a a a a a veure amb aquesta mancança de la ciutat acabada que anyora per dir-ho d’alguna manera el seu passat
de de de descampat
o d’espai definit per la seva potencialitat) 8 Pel què fa a a a a a a a a a la la segona paraula que forma l’expressió francesa terrain vague Solà-Morales posa especial ènfasi en l la seva doble arrel llatina: en primer lloc vacuus vacant vacuum és a a a a a dir en anglès empty unoccupied però també free o ò o available es tracta de de la seva condició de de lloc buit entès com a a a sinònim de lloc mancat d’ordre constructiu però també i i aquest punt és fonamental de d lloc com dèiem expectant com a a a a a possibilitat latent en en l’urbanisme dra- màticament resolt de de la majoria de de ciutats com a a a a a contestació permanent dabant l’ordre imposat pels edificis residencials per aque- lles enormes retícules de finestres-presó que són avui dia els barris dormitori de les prin- cipals capitals occidentals En segon lloc apareix l’accepció llatina vagus vague que en en anglès ens remetria
a a termes com indeterminate imprecise o o uncertain en aquest cas la la partícula nega- tiva (in-determinate un-certain ) podria fer pensar d’entrada en en en en un sentit pejoratiu del terme tot i que la seva vaguetat encarna de nou el seu caràcter obert confrontat direc- tament a a a a l’hermetisme de tota estructura resolta de de de manera definitiva Ignasi de de de Solà- Morales en en fa la lectura seguent: “Són llocs aparentment oblidats on sembla predominar la memòria del passat
sobre el el present Són llocs obsolets on només certs valors resi- duals semblen mantenir-se malgrat la seva completa desafecció envers l’activitat de de la ciutat Són en definitiva llocs externs estranys que es es mantenen fora dels circuits ¿Y adónde vas a a a ir?
¡Tantos sitios! — exclamó señalando lo vasto de de de la ciudad de de de barro y cemento donde el origen del polvo y las cicatrices se perderían en el rostro anónimo que lo esperaba más allá de de ese basural extendido a á a a a a lo largo del río Enrique Congrains1
He trabajado con subnormales en un camping recogiendo piñas vendimiando estibando barcos Todo me empujó hasta este lugar el descampado donde ya no queda nada que que decir Roberto Bolaño2
necessitats demogràfiques higièniques econòmiques
o ò o o simplement socials que que amb la revolució industrial van esdevenir cada vegada més apremiants el què sembla clar és que la nítida distinció entre camp í i i i i i i ciutat dóna pas a a a a a a un nou tipus de realitat complexa que es es resisteix com com dèiem al començament d’aquestes linies a a a a a la sistematització simple o o ó o a a a a a a a a la categorització basada en propietats que difícilment conformarien especifici-
tats en en el el sentit fort del terme Els darrers quaranta anys han sorgit en en aquest sentit descripcions físiques precises del creixe- ment de la la ciutat i i i i i la la consegüent modificació dels seus límits (a partir d’ara per nosaltres difosos): del creixement “en taca d’oli” (per simple agregació sense solució de continui- tat amb l’espai preexistent) a a a a a a la suburbanit- zació (l’aparició de perifèries metropolitanes moltes vegades desvinculades de de de de la la ciutat central) de la la suburbanització a a a a a a a la la periurba- nització (és l’absorció metropolitana literal
Eudald Camps
philosopher
Born in in in Ripoll and currently living in in in Girona (ESP)
32