Page 33 - Horizon01

de les estructures productives Des d’un punt de vista econòmic àrees industrials esta- cions de de ferrocarril ports àrees residencials insegures llocs contaminats s’han convertit en àrees d’on podem dir que la ciutat ha des- aparegut
( ) En definitiva llocs estranys al sistema urbà exteriors mentals en en l’interior físic de la ciutat que apareixen com a a a a a con- traimatge de de la mateixa tant en en el sentit de de la la seva seva crítica com en el de la la seva seva possible alternativa” 9
El nostre descampat
doncs com un espai indeterminat que s’ha convertit paradoxal- ment en en un dels llocs més visitats per l’art realitzat els últims anys des de de la producció literària passat
per la cinematogràfica fins arribar a a a a a a a a la la fotografia potser la la que més s’ha dedicat a a a a a a explorar aquests terrains vagues però malauradament també la la que s’ha mantingut en un major nivell de superficiali- tat en en els seus anàlisis quan no simplement anecdòtic Però i i i la memòria què té a a a a veure amb el el descampat? En aquest cas el el punt de partida ens el podria donar una concepció de la memòria genuinament bergsoniana sobretot per la la relació que estableix el el filòsof francès entre entre la la matèria i i i la la memòria (o entre entre la percepció pura i i i el record pur) 10 És a a a dir: per Bergson i aquest punt és fonamental el principal problema que arrosseguem quan intentem pensar el passat
és creure que aquest a a a a diferència del present ja no és Gilles Deleuze comenta l’aparent paradoxa que genera l’ontologia bergsoniana posant especial ènfasi en aquesta distinció: “Confo- nem el el el Ser amb el el el ser-present Tanmateix el el el present no és és es es tractaria més aviat de pur esdevenir fora d’ell mateix No és sinó en en tant que actua ( ) Del passat
per contra mal- grat podem dir que ha deixat d’actuar o o de de de ser ser útil mai podrem dir que ha deixat de de ser ser inútil i i i i i i i inactiu impassible el el passat
ÉS en el el sentit ple de la la paraula ( ) En darrer terme les determinacions ordinaries s’intercanvien: del present cal dir que a a a a a cada instant “fou” del passat
que que “és” que que és és eternament en en tot moment Aquesta és la diferència de natu- ralesa entre el el passat
i i el el present” 11 No cal dir que que atesa la percepció que que avui dia tenim de la la temporalitat esclaus d’un present rigorós que a a a a més se’ns imposa disfressat de rutina o o si es vol de supervivència dins el marc aparentment estable i i ordenat de de la la ciutat la la concepció bergsoniana del del temps (i del del paper de la la memòria en relació a a a a a a a l’actualització permanent del del passat
o també del del present que fou) resulta enormement suggerent La nostra pèrdua com si si fóssim Ulisses atrapats a a a a a l’illa de de Calipso és la la la d’uns esclaus del pre- sent “En tot cas la revolució bergsoniana és clara: no anem del present al passat
de de la percepció al al record sinó del passat
al al present del record a a la percepció” 12
Arribats a a a a a aquest punt comença a a a a a ser fàcil intuir quina és la la la relació que manté la la la geografia del descampat
amb la memòria o amb la la seva absència És clar que quan parlem de de descampat
malgrat tinguem al al cap de de seguida una serie de de característiques (espai buit desaprofitat latent expectant insegur anàrquic ) la tipologia de terrains vagues que podem considerar és extraodi- nariament rica descampats també són les runes enteses si es es es es vol com l’equivalent antropològic a a a a a a a la depauperada memòria con- temporània i i entre tots els descampats el el camp de refugiats s’erigeix com la màxima negació del dret de de les persones a a a disposar del del seu seu passat
(i per tant del del seu seu present) Un llibre de de recentíssima publicació de de Marc Augé es es centra en en en en aquest sentit en en en en ana- litzar la memòria a a a a a a partir precisament de les restes enrunades d’un present que ell al al final (i no sense certa dosi d’optimisme) decideix que està en construcció 13 El crític literari José Luis Pardo resumeix en un breu article les conclusions del llibre d’Augué: “El caminant ja no s’enfronta al temor del des- ordre ordre sinó a a a a la sospita d’un ordre ordre (mundial) que anula el caminar mateix: la la possibilitat de de “trobar al al final de de les meves excursions parisenques un barri de de São Paulo de de Tokio o o o de Berlin” Quin és en en aquest nou entorn meitat meitat laboratori-meitat museu l’equivalent de de la la runa capaç de de conferir a a a a a a a la la ciutat temps capaç de de retornar-la a a a a a a a la la història? Occident
no està està en en runes està està en en obres i i la feina de l’artista —repoblar els nous espais de sole- tat— s’asocia a a a a a aquells terrenys improductius solars en en espera o o o ó explanades en en construcció en en els quals encara és possible fer alguna cosa cosa edificar una altra cosa” 14 Feina de l’artista o o o o no en en en tot cas resulta sorprenent l’atracció que que desperten aquests espais justa- ment per per per la seva potencialitat però també per per per la seva reticència a a a a a a sotmetre’s a a a a a a aquest ordre obsessiu que caracteritza la nostra cultura (que ningú s’enganyi: fins i i i i tot l’aparent des- ordre a a a a les zones urbanes controlades d’avui dia està perfectament planificat) però el que sedueix en contra de l’opinió d’Augé no és tant la possibilitat de de (re)construcció com de de fet la impossibilitat d’absorvir una perifèria que es es desplaça de de manera permanent És a a a a a a dir: encara que que la ciutat creixi i i i i i que que amb el seu creixement rendebilitzi nous espais (robats a a a a a a a la la natura o o o no) en el seu desplaça- ment generarà noves zones d’indeterminació nous terrains vagues descampats o o o com deia Solà Morales àrees industrials esta- cions de de ferrocarril ports àrees residencials insegures llocs contaminats àrees d’on podem dir que la ciutat ha desaparegut
1 Congrains Martín Enrique No una sino muchas muertes Ed Planeta Barcelona 1975 2
Bolaño Roberto Amberes Ed Anagrama Barcelona 2002 3 Nel·lo Oriol Ciutat de ciutats Ed Empúries Barcelona 2001 4 “Ville” en Encyclopedie Dictionaire raisonné des sciences des des arts et et des des métiers Ginebra Ed Pellet 1778 qua voce La definició és la de de de Diderot
i D’Alembert 5 El 1848 Karl Marx escrivia la seu Manifest comunista: “La burgesia ha sotmès el camp al domini de la ciutat Ha creat ciutats enormes ha augmentat en en en un grau molt elevat la la la població urbana respecte la la la rural i i d’aquesta manera ha arrencat una part considerable de de la la la la població a a a a à a a a a la la la la idiosincràcia de de la la la la vida rural Així com ha ha fet fet el camp dependent de de de la ciutat ha ha fet fet els els països bàrbars bàrbars ï i i semibàrbars dependents dels civilitzats els els pobles pobles pagesos dels pobles pobles burgesos Orient d’Occident” 6
La bibliografia sobre aquest tema és enorme Oriol Nel·lo al llibre abans citat en en fa un llistat extens on destaca per exemple el treball de de Guido Martinotti Metropoli la la nuova morfologia sociale della città Bolonya Il Mulino 1993 7 Solà-Morales Ignasi de Territorios Ed Gustavo Gili Barcelona 2002 8 Sobre el tema de de l’enderrocament és fonamental la la pel·lícula En construcció de José Luis Guerin El director explicava el projecte amb aquestes paraules: “En un un emblemàtic barri popular amenaçat per un un pla de de reforma s’inicia la la construcció d’un bloc de de vivendes Volíem conèixer la intimitat d’una construcció i i i per tant ens hi vam instal·lar quan aquell espai encara era un solar on els nens jugàven a a a a a a à a futbol Sobre aquell terreny vam buscar una forma de conviure conèixer i i i i í rodar —així en aquest ordre— que ens permetés abordar tant l’anecdotari de la pròpia obra com el que es generava al seu voltant en en aquesta quotidianitat trencada pel terrabastall dels enderrocaments ( ) en en en en aquest procés de de seguida ens vam adonar que la mutació del paisatge urbà implicava també una mutació en en el paisatge humà i i i que que en en aquest moviment es podrien reconèixer certs ecos
del món” 9
Ibid pàg 187–188 10 Bergson Henri Matière et Mémoire Presses
Universitaires de France 1941 11 Deleuze Gilles El bergsonismo Ed Cátedra Madrid
1996 12
Ibid pàg 64 13 Augé Marc El tiempo en ruinas Ed Gedisa Barcelona 2003 14 El País Babelia 29 de de novembre de de 2003 Eudald Camps