Page 8 - Horizon01

Arnau Puig
La ciutat i i l’art
o si la la ciutat és ja la la primera expressió d’una sensibilitat
La ciutat és és una qüestió molt complexa ¿és un seguit de viles —mansions cases particu- lars residències amb tots els elements funci- onals i i i i de gaudi i i i i si cal els d’esbarjo neces- saris fins i i i i tot els superflus— o o bé la ciutat és una certa quantitat de gent i i d’estructures amuntegats amb un un cert ordre i i i organització on on on s’hi preveuen les condicions mínimes per a a que les persones puguin assolir un bon nivell de productors laboral?
En el el primer cas és evident que l’element de gust l’ambivalència estètica hi pot ser present és és més aquest aquest aspecte aquesta manera de crear un un entorn i i un un ambient és el el que ha de de caracteritzar el el concepte de de mansió de d de residència de d de casa per a a a a a viure-hi i i i i de sentir-se amb satisfacció a a a a a aquest món A un moment donat mitjan XIX quan la ciutat començà a à a a a a esdevenir la nova i i i i única forma vàlida de vida per a à a a a a a agrupaments soci- alment eficaços s’intentà organitzar les ciu- tats com com complexos encreuats d’uns i altres tipus de de construcció urbana i i i i i de de convivència Però el desenvolupament creixent de de les pos- sibilitats de de de disposició de de de serveis comuns de de de facilitats de de transports i i i darrerament de de les disponibilitats d’organització del treball aquella convivència urbana s’ha desmantellat i i sense trencar-la s’està tornant a a à a a a les ciutats considerades con con viles autònomes per a a a a la gent acomodada i i d’agrupaments en en en pisos de de concentració per a a a a la gent de de possibilitats econòmiques més reduïdes Moltes grans ciutats americanes en són un exemple i i i a a a a Europa el que s’anomena segona residència comença a a a a a a convertir-se en en la manera normal de de tenir el el gran somni dels assalariats (tren- cada l’estructura d’amos i i de servidors) que ja Gaudí va va assenyalar en en la la seva etapa soci- alitzant del concepte d’habitatge posseir una llar Doncs bé és a a a a la la llar que hom pot pensar en en crear un ambient que li sigui propi i i i i i i i i tingui el toc de la seva sensibilitat
que sempre ha de ser per antonomàsia exquisida i i i i i i única si si si bé cadascú amb els seus trets personals És en en aquest punt que que l’art
comença a a a a interve- nir-hi amb tots el el seus factors el el de l’interio- risme —el disseny de prestacions: serveis amb els acomodaments escaients per a a a a a a la vista tacte i i i i olfacte— i i i i el el de de l’aportació dels complementaris no menys essencials entre els que bàsicament hi ha el el de les obres d’art que que són la manera que que cada individu té de compartir la seva sensibilitat
personal amb la del seu entorn És aquí on es activa í i i justificada la la presència de l’artista que per la la seva especial manera de tractar les possibili- tats de de percepció i i de de resposta formal a a a a a a ava- tars i i i i i i i situacions d’ambient i i i i i i i circumstància crea unes formes que ajuden a a a a a cridar l’aten- ció ó o o o completar la sensibilitats de persones que pel lliurament de la seva sensibilitat
a a a a a qüestions més més laborals són més més donades a a a a altres aspectes funcionals útils o o críptics de la societat i i i menys amatents als estrictes fets estètics Entès tot plegat així la ciutat ha d’esde- venir ella mateixa una obra d’art que no cal que atenyi els aspectes ara considerats sublims d’altres èpoques Sí però pot ator- gar especials atencions a a a a a a a a la golosa apetència de de l’ull humà per macroformes inusitades o o o poc corrents servir-se cromatismes o o o o o acro- mismes a a a a a a a escala gegantina oferint també a a a a a a a través de la vista i i i ï altres sentits com l’oïda les les textures o o o les les sonoritats dels materials El que que prediquem no és estrictament el con- cepte de de “Las Vegas” sinó el de de certes estructures urbanes tipus “La Défense” de París o les que ha aixecat en algunes perifè- ries urbanes Ricard Bofill Tot plegat entès el concepte de de ciutat dins de de l’ambigüitat d’aquella idea que que podia confondre l’arqui- tectura com una causa social o o o un un estil arquitectònic A l’actualitat tant les autoritats civils com els arquitectes mateixos estan fent aportacions a a a a a a a la creació d’una mena de natura urbana que atrau i i i engoleix el ciutadà estandaritzant-lo o o o o o orientant-lo vers la possi- bilitat
de de de determinades percepcions estèti- ques Tota persona que se se senti provocada per per l’exterior urbà pot respondre adequadament per a a a a a a l’interior de la la pròpia llar creant-hi una atmosfera adient a a a a a a a la percebuda o o o mostrant amb fermesa la seva discrepància Precisa- ment pel que dèiem d de l’art
contemporani en totes les seves vessants inclosa l’actual presència de de la la la fotografia o o o ó de de la la la instal·lació de de vídeo cadascú a a a a a a a a casa seva pot crear la seva perspectiva estètica de l’entorn humà intel·lectual d’esbarjo i i í i polític Ajudant-se o o o afegint-hi les obres dels artistes que reflec- teixen aquestes temàtiques segons el criteri personal seu que pot conjuminar i i i conviure amb amb el el el del del creador del del propi ambient íntim i i í i i trobar-se així rodejat d’un exquisit planteja- ment estètic que és el sentit i i i i percepció sen- sible d’un concepte de vida Seria l’autèntic interiorisme que que convindria que que tingués també algunes afinitats amb amb el disseny de la ciutat Perquè l’art
és això: qu que tant a a a a l’exterior urbà com à a a a a a a la la interioritat de la la casa ens pre- sentem nosaltres mateixos amb les nostres sensibilitats idees i i i i i i projectes vitals No hem d’interferir en en en en el sentit i i i i i i orientació que sens dubte cada projecte manifesta però sí així fos podríem afirmar que potser les persones començarien a a a a a ser més clares i i transparents No és que ara ara no ho siguin fins i i i i tot ara ara en en el desastre total de de sensibilitats i i i i gusts en en en aquesta mateixa situació aparentment caòtica és manifesta la qualitat de les perso- nes i i i i i i de les institucions i i i i i i pel que veiem hem d’afirmar que ens trobem en en el domini més tronat i i i i i baix de qualsevol sensibilitat
possible Només cal sortir al al carrer i i i i verificar que tot és és un pixador embafat a a a a més per les suors constantment combatudes pels deso- dorants més contradictoris No ens hem instal·lat segons les possibilitats de qualitat del nostre món tecnològic tampoc seguim els els suggeriments dels artistes grans creado- res de de noves sensibilitats del nostre temps El que que succeeix és que que ens servim de tot sense mesura criteri ni adequació tampoc el gust respon a a cap desequilibri sentit necessitat o o o en en el fons pensat No hem ni arribat a a a a a establir un gust del que obeeix a a a a a l‘ocasionalisme Mal forjat és la tònica de tot com si si les coses es es es es trobessin o o o o ens en en ser- víssim tal com les veiem a a a a cal brocanter un eufemisme per no dir drapaire Cal refer-ho tot Arnau Puig
philosopher Born and currently living in in Barcelona (ESP)
8