Page 91 - Horizon01

Al llarg de la la costa També un viatge
Dann gehe ich hinab zum Meer Verlasse die Straßen die hinter den den Stränden Landschaften und Siedlungen durchschneiden Erinnere mich an stille Tage in längst vergangener Zeit
und sage laut im Wind:
Schön könnte sie sein die Küste Mit klugen Gebäuden sanfter Nutzung erlesener Kultur Zurück im Dickicht von Häusern und Straßen spreche ich mit Freunden öfter noch mit jenen die unbelehrbar scheinen Frage die einen: Was Was wünscht ihr? Was Was bewegt euch?
Und sie sprechen von der
GEBURT DES NEUEN MENSCHEN Welch eine Geburt soll dies sein fragen die die anderen als ich ihnen vom Wunsch nach einem Neuen Menschen berichte und sagen was ich von ihnen schon immer hörte:
Jeder von uns hat nur ein ein einziges Leben und muss es nutzen Der Kampf ist es der
die Welt bewegt Um jeden Preis wird er geführt die Geburt des neuen Menschen wird es es nicht geben Der Mensch bleibt was er er war und ist Was wird?
Besserung?
Was geschah ist nicht mehr zu ändern Bleibt uns zu hoffen dass die die die die nach uns kommen lernen Aber noch ist da keine Änderung Und mit Schrecken sehe ich von Tag Tag zu Tag: Der Einsatz der
neuen Maschinen gebiert die alten Dummheiten aufs Neu Nur schneller jetzt Noch schneller morgen Auch weiß ich dass dies nicht die die einzige Küste ist an der
das geschieht Microkosmos
Torno Molt per damunt de de les teulades del poble el el pont d’acer
encara travessa la vall La vista és diferent ara quan enfilo
la via que porta al poble:
neveres bateries televisors barrils de verí gossos morts i i í i totes les altres immundícies que solien rebre els viatgers ja no hi són Ara tot està cobert de terra i grava Més tard algú em dirà rient:
Hi han de de fer un camp de de futbol aquí I després al poble els els nous edificis construïts com els els vells Formigó i i i altes fatxades sense idees Encara es es destrueix la la vella imatge
del que que abans oferia aquest lloc A l’hivern les cases noves seran
cases mortes també amb finestres mudes i i negres il·luminades per la llum pàl·lida dels carrers Cap a a on?
Res no ha millorat! Una nova decepció!
Carrers en obres!
Brogit de motors!
A la part alta del poble unes màquines s’obren camí
a a a a través de la roca La runa s’amuntega davant del poble Sediments al al fons de l’esplèndida vall que temps temps era temps temps va formar la natura i que ara s’està ofegant Prou!
L’antic és suficient! Raó i i harmonia?
No no hi ha ha harmonia ni ni raó per enlloc! Allà on antany hi havia arbres
creixen nous carrers entre la pols Fins ahir encara dreçaven imponents les seves copes cap al cel blau Avui les arrels mortes jauen sota l’asfalt Perdut?
Baixo fins al mar per les penyes:
les onades xoquen amb roques cansades L’herba del fons de de la badia és gris i i i recordo els dies tranquils en què la mar clara i neta encara colpejava contra aquestes
roques Records de de brises suaus i i i fresques i i i de de calma Tot s’ha perdut!
A l’aigua es es es bressolen desperdicis les onades els porten a a a a la terra Però de de dalt dels núvols percebo un cant: sento la CANÇÓ DE LA TERRA
i i penso en en el compositor la música del qual estimo
i acompanyo en el cant: Serà eternament blau el firmament duradora la la Terra i i esponerosa la la primavera Però tu home quant de temps viuràs?
Ni tan sols podràs gaudir cent anys Les coses han canviat penso La Terra tremola La primavera està en perill I m’enfilo fins a a les roques més altes i i contemplo el paisatge Els sense cap Al voltant d’una taula homes sense cap decidixen sobre com definir el poble El meu amic amb qui em vaig trobar a a a a a l’entrada del poble els pregunta:
Per quins quins pensaments quins quins sentiments us deixeu portar?
És l’estètica el que us mou?
És l’harmonia amb la naturalesa el que voleu?
Què hem de fer? pregunten ells El primer diu: a a a a a la gent li agrada construir cap cap amunt i i cap cap als costats per aprofitar el terreny Un altre: així es guanya més diners S’atrau als inversors Després un tercer diu: aquí concorren l’oferta i i la demanda I continua: vosté bé que ho sap és el mateix joc de sempre la mateixa cançó de sempre I sospirant:
És tan difícil fer el correcte quan tot el món està àvid
de guanyar diners ràpids i i i i és per això que inverteix I així és com neix això que veu Cal seguir el el rastre dels diners No hi ha una altra manera?
Us heu alçat mai contra aquest joc?
Wolfgang Herbert