Page 92 - Horizon01

Silenci I al al final aquesta última frase:
Nosaltres tampoc no podem canviar el món Tot seguix el seu camí Més al sud
Carreteres –sempre carreteres noves– seguixen la costa Terra edificable Terra edificada Terra de consum La fascinació del paisatge destruïda Torres a l’horitzó Igual que una metròpoli (I això no no n obstant no no n es tracta d’una d’una metròpoli sinó d’una d’una aglomeració d’edificis i i i i i persones que de tant tant en en tant tant es es es vessen sobre la costa milions que vénen any any any rere any any any I cada any any any l’aigua es bomba cap amunt des des de de de profunditats cada vegada més fondes) Aquí també em trobo amb amb el meu amic Aquí també decideixen els sense cap diu I continua en veu baixa: Guerra aquí també!
Guerra per terres edificables! Guerra per carreteres! Guerra contra la natura!
Aquí també la DANSA AL VOLTANT DEL DEL VEDELL D’OR Després baixo cap al mar Abandono els carrers
que darrere de les platges solquen paisatges i i i i urbanitzacions Recordo dies tranquils
d’una època de fa temps i i en en alta veu dic al al vent: Bella podria ser la la costa amb edificis intel·ligents ús moderat cultura refinada De tornada a a a a a l’espessor de cases i carrers
parlo amb els amics però més sovint amb aquells aparentment incorregibles Als uns els pregunto: Què Què desitgeu? Què Què us mou?
I I parlen del NAIXEMENT DE L’HOME NOU Quin naixement pregunten els altres quan els dic coses de l’anhel d’un home nou I diuen el el que sempre els he sentit dir:
Cada un un de nosaltres només té una vida i i i l’ha d’aprofitar És la lluita el el que mou el el món Se sosté a a qualsevol preu El naixement de l’home nou no no serà mai L’home continuarà sent el el que que ha sigut i i i el el que que és Què serà?
Millora?
El que passa ja no es pot canviar Ens queda l’esperança
que que els que que vindran en sabran més Però encara no ha arribat el canvi I dia dia a a a a dia dia veig horroritzat
com l’ús de les noves màquines fa renéixer les les velles nicieses però ara més de pressa I més de de pressa encara demà Que aquesta no és l’única costa on passa tot això això això això també ho sé © Ralph Bernabei Mini City 1994 Mixed technique Paper 19 x 20 cm
92