Page 37 - 1_de_les_fonts

DE LES FONTS PRIMÀRIES
feia el Salpàs durant la Quaresma: les mestresses de casa preparaven damunt la taula del menjador unes estovalles blanques, un plat amb sal amb una cande- la al mig (del dia de la Candelera), un gerro d’aigua i un plat d’ous per a almoina. El sacerdot passava a peu per les cases, vestit per al ritual amb l’estola. Un cop al carrer, amb un salpasser beneïa el portal i tirava un grapat de sal a la paret, deien que era per fer mar- xar els mals esperits.
A totes les cases hi havia candeles beneïdes, podi- en ser de molts colors, tot i que les que més es recor- den són de color verd.
En Pepet de cal Teixidor era el sagristà. Havia acompanyat molts anys el capellà pel salpàs, portant la cistella dels ous i un paraigua. També cobrava el
ciri del monument. A la postguerra hi anaven esco- lans i se sap que l’any 1959 a la Rovira Roja encara es feia el salpàs.30
Amb l’aigua beneita s’omplien piques petites a les cases, que es tenien penjades a l’habitació a prop del llit i es guardava per quan hi havia un malalt a la família.
Era un ritual tradicional a tots els pobles, beneir els animals quan feien “els tres tombs” per Sant An- toni.
A Sant Martí Sarroca, el dia de la festivitat de la Santa Creu es manté el costum de beneir als quatre vents el municipi des de la creu de terme que hi ha a dalt la Roca. Encara es pot sentir la dita “per Santa Creu, floreix la farigola arreu”.
PICA BENEITERA. Peça de pedra fixada a la paret d’una capella, amb una concavitat destinada a contenir aigua beneita.
GÒTIC PRIMITIU. Característic de l’edat Mitjana. Especialment, dit de l’estil arquitectònic estès per Europa des del segle XII al Renaixement.
FET I AMAGAR. Joc de nois i noies on tots menys un s’amaguen i corren a amagar-se, procurant no ésser atrapats per aquest.
SALPÀS. La cerimònia d’anar un sacerdot per les cases aspergint-hi aigua beneïda i sal.
ESTOLA. Ornament sagrat que consisteix en una banda de roba d’uns 2 metres de llarg amb tres creus, l’una al mig i les altres als extrems.
ALMOINA. Allò que hom dóna gratuïtament per socórrer una necessitat.
BENEIR. Una persona, especialment un sacerdot, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals.
SALPASSER. Objecte que serveix per a fer les aspersions amb aigua beneïda. Consisteix en una bola buida amb forats que porta una esponja a dins i va fixada a un mànec.
AIGUA BENEITA. Aigua consagrada per la benedicció d’un sacerdot.
CANDELA. Metxa de cotó envoltada d’una capa de cera o de sèu que fa una flama lluminosa quan s’encén.
VOCABULARI
28 LLORAC I SANTIS, Salvador. Sant Martí Sarroca. Pòsit del temps. E. Ajuntament de Sant Martí Sarroca. 1989, pàg. 236.
28.1 Arxiu Josep Maria Gavín. Valldoreix.
29 Elencus. Resums de les visites episcopals. Resultats d’unes enquestes que va passar el Bisbat a les parròquies molt abans de la guerra. Allà que-
da reflectit el poble, capelles que hi havia, escoles, pobres, habitants, etc. Documentació de la parròquia de Santa Maria de Sarroca recollida l’any 1933. Arxiu Diocesà de Barcelona.
30 LA FULLA (Hoja Diocesana). Diumenge 22 de febrer del 1959. Par- ròquia de Santa Maria, de Sant Martí Sarroca.
37