Page 54 - 1_de_les_fonts

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS
Dites i frases fetes d’ús freqüent a la contrada, per expresar una acció gestual, un fet quotidià
A collibè. Seure darrera el coll, cama aquí, cama allà. Anar a tomballons. Caient i rodolant.
Anar al gra. No perdre temps amb bajanades. Anar de tort. Beure més del compte.
Anar en orris. Destruir-se.
Anar-se’n de la llengua. Dir alguna cosa que
convenia callar.
Arrepapar-se. Posar-se en el seient, repenjant-hi
esquena i braços.
Arrufar el nas. Arrufar-lo en senyal de repugnància,
de disgust.
Ballar-la magra. Viure amb estretor.
Barbamec. Que no té pèl a la cara, especialment dit
de l’home adult.
Bocamoll. Xerrar més del compte.
Bocabadat-ada. Que bada.
Buscar les pessigolles a algú. Provocar-lo
Caminar a les palpentes. Ajudant-se de les mans en
lloc dels ulls.
Caminar de quatre grapes. Posant peus i mans a
terra.
Canviar la pesseta. Perbocar.
Cara de pomes agres. Cara de no trobar-se gens bé. Cara de tres déus. Cara de jutge.
Córrer la rata per dintre. Tenir gana.
Curt de gambals. De poca intel·ligència.
Deixar fet una coca. Deixar (algú) aixafat, desfet
físicament o moralment.
Donar una clatellada. Donar un cop de mà al clatell. Donar una pallissa. Sèrie de cops donats a algú amb
la mà, amb un bastó, etc.
Eixerit com un pèsol. Fer bona cara. Esbatussar-se. Batre’s a cops.
Ésser cul i merda. Avenir-se molt.
Ésser un mesell. D’una insensibilitat absoluta. Estar de mala llet. Tenir mal geni.
Estar lluent. Gras
Estar ple de cabòries. Preocupació, cavil·lació,
especialment sense fonament.
Estar prim. Tenir gana.
Estar rebotat. Enfadat.
Estar tocat del bolet. Estar malament del cap. Es
Faltar-li a algú un bull. Tenir poc seny.
Fer babarotes. Fer delir.
Fer catúfols. Perdre facultats mentals a causa de la
vellesa.
Fer de cos. Defecar.
Fer el bot. Prémer els llavis, inflar les galtes i fer-se
l’enfadat.
Fer el paper del met. Desentendre’s.
Fer el petarrell. Cara que hom fa quan es conté el
plor, quan vol fer veure que està a punt de plorar. Fer escudella. Fer fàstic, empipar.
Fer estrena. Bufetada donada al clatell del qui s’ha
pelat el cap.
Fer denteta. Fer enveja menjant.
Fer ganyotes. Contorsió de la cara feta
voluntàriament o involuntàriament.
Fer l’orni. Fer el desentès.
Fer la figa. Escarnir traient el polze entre l’índex i el
dit del mig.
Fer la figuereta. Posar-se de mans en terra i cames
enlaire.
Fer la traveta (a algú). Provocar una caiguda amb el peu. Fer llengots o llengotes. Burla.
Fer mandonguilles. Fer burilles.
Fer morros. Mostrar amb la cara estar enfadat.
Fer nones. Dormir.
Fer pam i pipa. Fer escarni a algú posant-se el polze
tocant el nas i estenent la mà en direcció a ell. Fer patxoca. Goig que fa una persona per la seva
presència ufanosa.
Fer pudor de socarrim. Inspirar desconfiança.
Fer pujar la mosca al nas. Empipar. Causar un fort
enuig.
Fer un pet com una gla. Rebentar-se.
Fer un pensament. Prendre una decisió.
Fer veure garses per perdius. Enganyar, mostrant
una cosa per una altra.
Fer-li veure la padrina. Amoïnar molt algú. Ficar els peus a la galleda. Dir, fer, alguna cosa
completament fora de propòsit.
Ficar-se la llengua al cul. Callar.
Fotre un raig d’hòsties. Donar moltes bufetades.
mou el dit polze tot senyalant el front.
54