Page 55 - 1_de_les_fonts

DE LES FONTS PRIMÀRIES
Ha fet la fi del Cagaelàstics. Morir
Inflar-li els morros. Pegar-li.
Ja no hi toca. Moure el dit índex, tot senyalant al
front i dient-ho.
Llepar-se’n els dits. Trobar molt gustosa una cosa. Mala maror. Malestar, discòrdia, mal humor.
Més trempat que un gínjol. Molt content.
Mirar de cua d’ull. Mirar dissimuladament. Mossegar-se la llengua. Retenir-se per no parlar. No em toquis el botet. No m’empipis.
Parlar sopetes. Pronunciar el fonema <s>
interdental.
Partir peres. Renyir.
Passar algú la mà per la cara. Avantatjar-lo. Penjar-se en algú. No separar-se’n.
Perdre l’esma. Perdre la facultat de l’orientació, de
saber per on es va o què es fa.
Perdre la xaveta. Perdre el seny.
Picar l’ullet. Fer senyals tancant un ull. Pixar fora de test. Parlar sense raó. Pixar-se de riure. Riure molt.
Portar a coll sarró. Carregar una persona a
l’esquena.
Qui no té feina, el gat pentina. Entretenir-se. Reina santíssima. Exclamació usada per a indicar
sorpresa.
Remugar. Parlar entre dents en senyal d’enuig,
desgrat o desaprovació.
Repapiejar. Tenir afeblides les facultats mentals. Semblant al cul d’en Jaumet. No parar quiet, seure
ara aquí ara allà.
Ser un quico. Carrincló.
Sortir amb estirabots. Dita, sortida incongruent, que
no ve al cas.
Sortir-ne escaldat. Escarmentat.
Tant se li’n dóna naps com cols. Tant li és una cosa
com una altra.
Tenir fred de peus. Gelosia.
Tenir la pell de gallina. Aspecte de la pell
caracteritzat per l’erecció del fol·licle pilós a causa d’una impressió de fred, de por, d’emoció, etc.
Tenir morro. Tenir barra.
Tira pel cap que vulguis. Fes el que vulguis.
Tocar l’ase. Fer petar la llengua contra les dents i el
paladar en senyal de desaprovació. Tocar la pera. Empipar.
Tornar-se vermell com un tomàquet. Avergonyir-se. Treure el ventre de pena. Menjar amb abundància
després d’una carència.
Treure foc pels queixals. Enfadar-se.
Treure’s la son de les orelles. Espavilar-se. Venir de les quimbambes. De molt lluny. Viva la Pepa. Desordre i disbauxa.
Voi. Quasi.
Xarop de bastó. Càstig corporal. Xarrancat/ada. Obrir-se de cames.
Xarrupar. Beure, paladejant, com xuclant. Xerricar. Beure a galet fent xerrics. Xerrotejar. Començar a parlar, parlotejar, una
criatura.
Xiular. Fer un so o una sèrie de sons musicals
expel·lint amb força l’aire amb els llavis en
una certa posició (contrets formant una petita obertura oval o tibats per mitjà de dos dits ficats a la boca).
Xiulet d’orelles. Tenir indicis de que parlen de tu.
VOCABULARI
DITA. Allò que hom diu. Sentència, opinió.
DITXO. A l’Alt Penedès a una dita en diuen ditxo.
FOLKLORE. Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars; llur estudi.
REFRANY. Frase que, en sentit directe o al·legòric, i generalment de forma sentenciosa i el·líptica, expressa un pensament a manera de judici en què es relacionen almenys dues idees.
Segons tradició erudita els refranys són: un tractat de filosofia vulgar, el fons de saviesa dels analfabets, els evangelis petits, i el resum de la cultura dels pobles.45
GESTICULAR. D’aquesta manera la gent sense parlar s’enten.
55
45 AMADES, Joan. El Llibre segons el poble. Exemplar núm. 9, editorial Diàfora 1938.