Page 35 - Revista_DRETS

dar. Vaig venir per demanar aliments, sobretot per al nen”, exposa mentre espera el seu torn, guardant l’obligada distància de seguretat.
La Soukaina estalvia per mantenir l’habitatge, un pis de lloguer pel qual paguen 623 euros mensuals, però el contracte venç el 4 de setembre i el propietari ha decidit no prorrogar-lo, per la qual cosa la família busca un nou allotjament: “El meu problema és que no vol renovar el contracte. És difícil aquí a Barce- lona trobar un pis, tot està car”. Minuts després, un voluntari la fa passar. El nen mira curiós des del cot- xet tot el que li envolta, com ara paquets de galetes i carros mitjans que entren i surten amb mercaderia.
La pandèmia el va enxampar abans de signar un nou contracte laboral
Roberto Landeta és publicista, especialista en Màrke- ting i dissenyador gràfic. Als seus 37 anys, reconeix que ha tingut la fortuna de treballar en el seu sector tant al seu país, Veneçuela, del qual va sortir fa sis anys, com a Trinitat i Tobabo i a Espanya. Es va instal·lar a Barcelona, a casa de la seva germana, durant un any, ja que tenia estalvis per subsistir aquest temps fins a aconseguir el ‘Document acreditatiu de la condició de sol·licitant en tramitació de protecció internacional’, que li facilita treballar de manera legal a Espanya.
Va trobar feina com a publicista en una empresa i el febrer del 2020 va tenir l’oportunitat de canviar a una
A Roberto Landeta, publicista, la pandèmia el va enxampar abans de signar un nou contracte laboral
companyia que li oferia millors condicions, de mane- ra que va donar els quinze dies de rigor i es va dispo- sar a començar una nova etapa. Pocs dies abans que s’anunciés l’estat d’alarma, a la segona empresa li va semblar arriscat contractar el Roberto en aquest mo- ment, i així li ho va comunicar. “Em vaig preguntar, ‘i ara què? He renunciat a una feina per començar una altra de nova’. Pràcticament, em vaig quedar en l’aire. De veritat que van ser dos mesos bastant complexos. Els meus estalvis estaven minvant”, recorda en Ro- berto d’esquena a l’edifici en el qual resideix al carrer Eduardo Tubau, en el barri de Porta del districte de Nou Barris.
Un amic li va proposar que truqués a la Creu Roja o a Càritas i li va facilitar els telèfons. “No vaig trucar im- mediatament. Primer vaig pensar ‘quants diners tinc, quant puc aguantar’. I, en una setmana, vaig telefo- nar”. Creu Roja va acudir dues vegades a casa seva, una per donar-li equips de neteja i higiene personal, i una altra per proporcionar-li aliments bàsics. Càritas va cooperar amb 125 euros un mes i amb uns altres 125 euros el mes següent, a més de passar-li el contac- te d’una entitat col·laboradora de la zona per obtenir una cistella amb menjar cada dues setmanes, prèvia cita amb dia i hora. “Em va costar fer aquest pas per- què al meu cap estava ‘de veritat ho necessito?’ Fins que vaig dir, ‘sí, de veritat ho necessito’. Vaig haver de pensar-m’ho molt perquè no m’ho creia. No era tant per tristesa... Estava perplex”. Al juny, la companyia que va decidir no comptar amb ell al març el va cridar
35