Page 36 - Revista_DRETS

per oferir-li un contracte per obra i servei. Ara va cada dia a Sant Andreu de la Barca i està pensant a deixar l’habitació, per la qual paga 500 euros, si troba una cosa més econòmica en aquesta localitat.
De la vergonya a l’agraïment
La nova pobresa arriba a professionals formats, amb idiomes i experiència laboral. És el cas de la Lucía (38 anys): financera, consultora, traductora i guia turística figuren entre les seves múltiples ocupacions. Treballa- va en tres empreses amb contractes temporals i troba- va temps per ser voluntària a l’Església Evangèlica de Gràcia, al carrer Terol, des d’on narra la seva experièn- cia. Nascuda a Mèxic i de pare basc, va arribar fa qua- tre anys a la ciutat comtal. Aquest març, estava fent un curs de francès quan li van comunicar que una de les alumnes de classe havia donat positiu per coronavirus i va haver de confinar-se a casa. Al temor de poder con- tagiar al seu company de pis i ser pacient de risc per tenir problemes respiratoris (va donar negatiu), es va sumar la caiguda, l’una després de l’altra, de les seves ocupacions.
“Va quedar tot aturat. Jo treballo molt en congressos i en visites culturals i no he ingressat ni un euro. Tinc un lloguer econòmic, de 400 euros, més despeses d’Inter- net, i tinc un deute acumulat de 1.400 euros. Al març
36
La Lucía treballava en tres empreses amb contractes temporals
ja havia realitzat els tràmits al SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) per cobrar alguna ajuda. Trucava deu vegades al dia, cinquanta, però no aconseguia que agafessin el telèfon. No havia cotitzat els 365 dies per cobrar l’atur, però jo pensava que alguna ajuda sí que em corresponia, i em van dir que sí. Missatges van, missatges vénen, un mes per a una comunicació, un altre mes per a una altra comunicació i, finalment, sí, el mes de juliol he cobrat 405 euros, després de rebre zero de març a juny. Com puc viure així?”.
La Lucía mai s’havia plantejat haver d’acceptar menjar, fins que des de l’església en la qual havia estat voluntà- ria li ho van oferir. “Els vaig dir ‘moltíssimes gràcies, però no cal’. Jo mai havia estat en aquesta situació. Com tothom, he tingut alts i baixos, però pensava ‘ja te les arreglaràs’. Al final, vaig venir. Al principi em feia vergonya perquè mai havia estat en aquesta banda. Els estic molt agraïda”. Amb una pandèmia, sense vacuna i amb l’economia crítica, la Lucía dubta sobre quan mi- lloraran les circumstàncies. “Les coses no van gens bé i la majoria d’hotels continuen tancats, o només obren el bar o la terrassa”.
Diu que no li fa por treballar, però que en els portals d’ocupació en els quals abans hi havia 10 o 15 candi- datures, ara superen les 500, i el futur se li presenta molt incert.
EXPERIENCIAS