Page 85 - revista DRETS

una altra deixadesa institucional, i enumera el mal funcionament de l’aire condicionat, problemes en el sistema elèctric, parets sense pintar, esquerdes, per- sianes trencades i rentadores espatllades.
Les entitats del sector repeteixen que fa anys que alertaven de les mancances de les residències, com a falta de personal i mitjans, i que amb el coronavirus s’ha fet visible el que venien denunciant, per exem- ple, des de la Coordinadora Estatal de Plataformes de Dependència, que reuneix familiars, afectats i cui- dadors. La seva presidenta, Aurelia Jerez, assenyala que “durant anys s’han venut les residències al millor postor, s’han signat contractes mirant gairebé exclu- sivament l’oferta més barata, i això s’ha vist agreujat amb l’arribada de la pandèmia”.
Segons la seva opinió, la solució passa per posar més personal i, sobre el coronavirus, afegeix: “A la gent gran l’han abandonada en els últims dies de la seva vida. Han mort sols, i això no és humà. Les restricci- ons de visites familiars i el fet de no deixar-los sortir als jardins, no dic que sigui maltractament per part dels treballadors, però el protocol que estan duent a terme és inhumà. De què serveix restringir les visites a mitja hora a la setmana si els treballadors entren i surten diàriament? Et pots fer un PCR i contagiar-te mitja hora després”.
Temor a represàlies per parlar amb la premsa
Altres parents accedeixen a donar el seu testimoni a condició de no posar el seu nom en el text, ni el del fa- miliar que resideix al geriàtric, ni el de centre. Volen millorar l’assistència de les residències, però temen que parlar amb la premsa els perjudiqui. Expliquem un cas
drid, va preguntar a la directora de centre del Baix Llobregat quines mesures havien previst. “Va posar cara de sorpresa, no havia previst res. Estaven ella i dues encarregades, i em miraven com dient que no hi havien caigut. Parlaven que calia rentar-se les mans, rentar-se les mans i rentar-se les mans. No hi havia ni gel”.
“En preguntar quines mesures havien previst a la residència, «van posar cara de sorpresa, no havien previst res. Parlaven que calia rentar-se les mans.
No hi havia ni gel”
Per tot això, quan a la residència van donar permís per portar-se els residents a casa, va anar a buscar la seva mare. “El confinament a la residència el va viure de forma molt traumàtica. Estava en una habitació amb dues dones més. Segons explica, estaven tanca- des i només venien a entregar-los el menjar, tanca- ven la porta, i marxaven. Va estar així dues setmanes, fins que la vam treure d’allà. A nivell mental estava fatal, com en bucle, com si hagués viscut una història de terror, i tenia la cara desencaixada”.
Lamenta que s’hagi deixat de banda la part emoci- onal i que al centre no hi hagi ni una revista, ni un diari, ni fulles per pintar, ni activitats, ni res per dis- treure’s. La seva mare era una persona alegre, però porta tres anys en aquesta residència i no s’ha adap- tat. “S’ha anat amargant. L’ictus li ha truncat la vida. Era una dona independent, vídua, però feliç amb les seves coses. El mal geni se li ha accentuat. Va haver d’abandonar casa seva i es veu obligada a viure en un lloc on no hi vol ser. Si normalment no tenen oci, du- rant el confinament s’han passat hores i hores a les habitacions”.
Segons la seva opinió, hi ha una manca d’afecte i d’atenció, a més de manca de personal: “He vist gent morir-se de pena. Si no estàs fent res, i no et vénen a visitar... Expliqueu-los a ells les coses, pregunteu. I, si t’importen els teus ancians, els estàs veient confi- nats i no els pots atendre, no se’t passa pel cap valo- rar això, escriure a la Generalitat, plantejar-te algu- na cosa, una alternativa? Sé d’alguna residència en la qual no tenien casos i no els van tancar. El que van fer va ser no permetre les visites externes”. La seva sorpresa és que, sent un centre verd, és a dir, sense positius, les persones seguien confinades a les seves habitacions: “És anar pansint-los poc a poc”
“La mare va haver d’ingressar en una residència fa tres anys i mig arran d’un ictus que li va deixar la mei- tat del cos paralitzat, si bé cognitivament es defen- sava força bé. A principis de març, tenint en compte les notícies letals que arribaven de geriàtrics de Ma-
Ma José Cardelén | Pol Rius
85