Page 87 - revista DRETS

DRET A NO PATIR DISCRIMINACIÓ
Paqui Perona, presidenta de Voces Gitanas |Meritxell Rigol
L’antigitanisme és tan història com dia a dia en les vi- des de bona part la minoria ètnica més gran d’Europa i, segons indica l’últim Eurobaròmetre sobre discri- minació, més discriminada −al costat de les persones musulmanes. Una elevada sobrerepresentació de la població gitana en l’exclusió social i en la pobresa, di- rectament lligades a l’encara habitual sortida prime- renca del sistema educatiu, són endèmiques formes en què es concreta la desigualtat respecte a la societat majoritària (la població paia; no gitana).
Paqui Perona Cortés, nascuda al Camp de la Bota, un dels últims barris de barraques de Barcelona, coneix de primera mà l’impacte de la segregació escolar. “És el càncer principal del poble gitano al segle XXI”, lamen- ta. Superar-la i accedir a una educació de qualitat, en un sistema educatiu capaç de respondre a la diversitat, és prioritari en la doble lluita que Perona Cortés, presi- denta de l’associació Veus Gitanes, assumeix des de La Mina: aconseguir la igualtat efectiva respecte a la soci- etat majoritària i, en paral·lel, la igualtat entre dones i homes, dins i fora de la comunitat gitana. “En mil anys de polítiques d’aniquilació i reeducació, vigents fins avui, no han pogut amb nosaltres”, reivindica. “I no po- den amb nosaltres”, afegeix, en present.
“Si els gitanos tinguessin memòria moririen tots d’angoixa”. En ocasions has fet referència a aquesta frase de la poetessa gitana polonesa Pa- pusza. Per què és significativa per a tu?
Supervivents del genocidi nazi no volien que les per- sones més joves sabessin les misèries i humiliacions que havien patit per ser gitanos. Així, mentre que les persones jueves van iniciar un procés de reconstruc- ció i de reconeixement de l’ocorregut en el genocidi, els gitanos no, perquè estaven més estigmatitzats que ningú, i perquè, durant segles, es va considerar que ex- plicar les misèries que has passat no és bo per a la teva comunitat. Amb Veus Gitanes, hem intentat recollir la memòria dels vells i velles d’aquí i ha estat difícil, pel mateix: es neguen a exposar públicament les misèries. No s’explica el que feia la Guàrdia Civil a les persones gitanes, sota les polítiques de Franco. Un poble neces- sita la seva memòria per seguir endavant i des de les associacions treballem perquè es reconegui la història del poble gitano. Sense aquest reconeixement no hi haurà reparació.
Per tal que la història i la cultura gitana arribin a les persones gitanes i no gitanes més joves, enti- tats del teixit associatiu gitano demaneu que s’in- cloguin en el currículum escolar
La societat majoritària creu que el racisme que patim els gitanos i gitanes és merescut, perquè no coneix la nostra història. Hem suportat segles de persecució. La nostra situació és així avui en dia per com ens han trac- tat les lleis. El 1749, amb La Gran Batuda, l’intent d’ani- quilació del poble gitano a Espanya, ja hi havia moltes persones gitanes que vivien assentades en pobles, els seus fills i filles fins i tot anaven a escoles de pagament, i algunes eren propietàries de terres. Però les políti- ques van ser arrencar-les i aniquilar-les i van provocar una reculada social del poble gitano. Quan parles de les persones indígenes americanes o australianes, tothom
87