Page 88 - revista DRETS

reconeix les vulnerabilitats de les minories ètniques, perquè es coneix que han estat maltractades pel món blanc. Nosaltres hem estat tan negades, que fins i tot se’ns nega això. Es creu que hem triat mantenir-nos al marge de la societat, pel que ens mereixem la discrimi- nació. Hem de trencar aquesta creença!
La ‘guetificació’ en barris com el teu, La Mina, ha estat provocada?
Es culpabilitza la cultura gitana del fet que moltes per- sones dels barris gueto estiguin en situació de margi- nalitat o vulnerabilitat, quan això s’ha provocat polí- ticament. Van crear guetos perquè no “molestéssim” a la resta de la ciutat. Fa només vint anys, a La Mina estàvem tancats entre quatre murs, sense cap contac- te amb la resta de la ciutat. A persones que proveníem d’una situació de marginació i vulnerabilitat, ens tan- quen dècades en un barri sense equipaments i del que és difícil sortir, i esclata una bomba: una bomba en re- culada social i d’evolució de la cultura. Quan comencen a reconèixer el nostre territori com a valuós, perquè estem al costat del mar, i resulta que cal recuperar-lo urbanísticament, tot comença a canviar.
En qualitat de vida?
Comença el pla urbanístic de La Mina i també veuen que fa falta un pla social. Arriba el tramvia al barri i els recursos d’acompanyament laboral i social. Les políti- ques socials han arribat. Ha millorat molt el coneixe- ment del mercat de treball, per exemple, i també hi ha més igualtat de gènere. En mutilar els mercadillos, les dones s’han hagut d’incorporar a altres feines i el fet de relacionar-se en altres espais de la ciutat i amb perso- nes no gitanes aporta riquesa. La convivència en diver- sitat sempre aporta riquesa.
Com valores les polítiques en marxa actualment per promoure la igualtat del poble gitano, respec- te a la societat majoritària?
Les estratègies europees i nacionals, d’aquí i d’allà, per a la població gitana no sorgeixen de les necessitats de les persones gitanes, ni es plantegen des del reconei- xement cultural, el reconeixement que som una mino- ria ètnica que fa segles que formem part de la societat catalana, espanyola i europea. El plantejament és “ne- cessitem que vosaltres canvieu per al nostre benefici”. Per això fallen les polítiques per a la població gitana. El marc europeu veu els gitanos com a mà d’obra barata i parteix d’un àmbit social paternalista. A una majo- ria dels gitanos i les gitanes ens condemnen a viure en barris marginals i a ser controlats pels serveis socials, “perquè sapiguem on estan, què gasten i com s’organit- zen els gitanos”. Això és racisme. Carlos III va plantar la llavor de l’assimilació del poble gitano en les políti- ques i segueix viu avui en dia.
Denuncieu, algunes veus del teixit associatiu gita- no, que hi ha un antigitanisme institucional
Les accions de política pública tenen el mateix fons que les polítiques de control que van començar els Reis Catòlics i que va continuar Carlos III i que va se- guir Franco. Durant segles, el poble gitano ha estat el
més autònom que ha existit a la terra. Les dones i els homes ho han estat. Va ser el primer que va molestar en arribar a Europa, per això es van carregar la nostra forma d’organització econòmica. Necessitaven que es- tiguéssim dins d’un sistema per poder controlar-nos. Sempre hem viscut independentment amb els nostres oficis, però quan s’acaben, el mercat de treball no ens va voler. Teníem un estigma tan gran a les espatlles! De ‘vagos’, de ‘maleantes’... Vam haver de crear-nos el nos- tre propi mercat de treball, que van ser els mercadillos. El 90% dels gitanos i gitanes se’l van crear. No pensa- ven en l’escola com a futur perquè ja tenien el seu, que era la venda.
“Les accions de política pública tenen el mateix fons que les polítiques de control que van començar els Reis Catòlics i que va continuar Carlos III i que va seguir Franco.”
No desvincularse del sistema educatiu és un repte central per aconseguir minimitzar l’impacte de la pobresa i l’exclusió entre la població gitana. Una majoria no acaba els estudis secundaris i tenir es- tudis universitaris et converteix en un cas encara extraordinari dins la teva comunitat
No, no! Jo no tinc estudis universitaris
No tens un postgrau en estudis de gènere i igualtat?
Sí, vaig fer un postgrau, però sense acabar l’EGB, eh? Jo vaig tenir una trajectòria com la de la majoria de noies gitanes a La Mina. Vaig ser absentista escolar. No em sentia reconeguda en el sistema educatiu. No és que el meu pare i la meva mare me’n traguessin perquè hi havia homes. Això no és així. El que passa és que els gi- tanos i gitanes tenim sempre la llibertat de decidir, fins i tot de petits, per bé i per mal. Jo vaig decidir no anar a l’escola a sisè d’EGB. Però després vaig tenir la sort d’envoltar-me de persones que em van aportar molt. I comences a llegir, a interessar-te... i per una cosa i al- tra, vaig acabar al món associatiu. Quan comences a treballar, veus que tens unes mancances tècniques i no tens més remei que anar-te formant. I al final vaig fer un postgrau de gènere. No em van poder donar el títol perquè no tenia una llicenciatura, però sí un certificat conforme havia cursat i aprovat els estudis.
Les dificultats per romandre vinculada al sistema educatiu que vas trobar-te es mantenen?
Portem dècades al mateix lloc. Nosaltres culpabilitzant el sistema educatiu i el professorat culpabilitzant les
88
ENTREVISTA