Page 89 - revista DRETS

famílies de no vincular-nos-hi. Ni tot és real d’una banda ni tot és real de l’altra. Cal mirar els fonaments del sistema educatiu, que no inclou la perspectiva de cap minoria. Quan analitzem la discriminació cap a les dones, diem que no és culpa dels homes en si, sinó que cal remoure el sistema patriarcal, deconstruirlo per construir un sistema igualitari entre homes i do- nes. Amb el racisme passa el mateix. El sistema edu- catiu, com tot el que ens envolta, s’ha construït des d’una perspectiva colonial; des de la perspectiva que les minories són un producte econòmic per al bene- fici dels blancs. Hem de sortir de la idea de ‘sou vos- altres els que us heu d’adaptar’ i reconstruir-lo sobre valors antiracistes.
Pensant en accions concretes, què és el més ur- gent per reduir la pobresa i l’exclusió?
Primer, acabar amb la segregació educativa. És el ma- jor càncer del poble gitano al segle XXI. El segon rep- te que cal afrontar és revisar el sistema educatiu des de la diversitat, des d’una perspectiva de la diversitat que no sigui creada des de la perspectiva paia!
L’ètnia gitana, originàriament nòmada, és trans- nacional. Però malgrat la diversitat de contex- tos en què viuen les comunitats gitanes, hi ha ele- ments que us fan parlar de poble gitano. Quins són els principals trets compartits?
No hi ha un llibre d’instruccions de què fer per ser gitano o gitana. És la convivència amb la comunitat, amb la teva cultura, el que et fa sentir identificada amb els teus i als teus amb tu. Crec que el que com- partim és l’orgull de pertinença ètnica i els valors, la unió de la família i la solidaritat. L’individu existeix, però és poca cosa, existeix més el grup. Les paies i els paios genereu un projecte independent. És un altre dels xocs que tenim. Jo crec que els gitanos i gitanes hem lluitat contra aquesta tendència a la qual el sis- tema econòmic ha arrossegat la societat. El sistema occidental ha de revisar on l’ha dut l’excés d’indivi- dualisme. Volem seguir així? L’individualisme no ha pogut afrontar la cura de les persones majors, de les persones malaltes, la conciliació del treball i la cura dels fills i filles...
Un dels principals prejudicis sobre les persones gi- tanes és que la seva cultura és més masclista que la de la societat majoritària. Com afecta sobre dones i homes?
Els estereotips sobre el poble gitano ens han matxucat tant que ens els hem acabat creient. En alguns casos, trobes un autoestereotip de dona submissa, per reafir- mar la seva identitat davant del grup. El treball que cal fer és deconstruir els estereotips, entre la societat majoritària i dins de la comunitat gitana. El masclisme és universal i els gitanos no som marcians, però cal dir que el patriarcat en nosaltres és un patriarcat imposat per la cultura blanca, amb polítiques de reeducació du- rant 600 anys. De fet, les primeres lleis antigitanes po- sen l’accent en el rol de les dones. En arribar a Espanya, va ser el primer que va xocar, perquè érem oposades al prototip de dona a Europa: lliures i amb autonomia. Mentre que la paia s’ha hagut de guanyar la seva inde-
pendència econòmica, nosaltres no hem hagut de pas- sar per això. Ser independents econòmicament ja era un valor per a les dones gitanes. També ara les gitanes tenim més llibertat i més estratègies del que es creu.
“L’individualisme no ha pogut afrontar la cura de les persones majors, de les persones malaltes, la conciliació del treball i la cura dels fills i filles...”
Existeix un feminisme gitano?
Les gitanes som molt diverses, com la resta de les do- nes. Parlant des de la meva necessitat de dona gitana d’un determinat barri, que és La Mina, i des del que jo he vist entre les dones gitanes de la base, del carrer, les que hem viscut dins de la comunitat, per a mi el model feminista és un model comunitari i que té en compte les altres discriminacions que ens travessen perquè, abans que per ser dona, sóc discriminada per ser gita- na. I en això haig de lluitar al costat dels homes gitanos. Jo no puc dir ‘m’emancipo i ja canviarà el món’, perquè pertanyo a una minoria ètnica i els meus valors són de pertinença al grup. Jo crec en un feminisme que pugui generar transformació en el meu poble. Si t’emancipes però te’n vas de la comunitat, no hi ha cap benefici so- cial per a la teva gent.
Solen associar-se a la cultura gitana els matrimonis precoços. Què té de realitat i què d’estereotip?
La societat majoritària creu que hi ha un pare i una mare dient a la nena de 13 o 14 anys “casa’t” i jo no en conec ni a un. Tot el contrari. Però moltes vegades s’ac- celera perquè és l’única meta en què veuen una sortida. El problema és tanta desigualtat social i tan pocs llocs en què et sentis identificada, el poc reconeixement cul- tural, que porta a aferrar-se a l’objectiu de crear una família. Jo no m’he casat, defenso que puguin fer-ho, però que tinguin altres opcions a la vida. Casar-se, es- tudiar, gaudir de la joventut simplement... jo crec que aquí està el treball de les entitats, que els i les joves es plantegin més objectius. L’important és poder tenir les eines necessàries a la vida per poder decidir. Això és el que demano per a les dones de la meva comunitat. Per a les dones i per als homes
L’entrevista a Paqui Perona Cortés, presidenta de Veus Gitanes, la vam publicar a Catalunya Plural l’any 2018 i la repreduim ara a
la revista Drets perque manté tota la seva vigencia. Escoltar el que explica és més necessari que mai.
89
PAQUI PERONA CORTÉS