Page 50 - TMR_Revista#1_flipbook

#1
ELS FILLS PARLEN els familiars tenen coses a dir
el NOSTRE RACÓ
Antonia Sánchez Calbet
Com a casa
Quan ens apropem a la realitat de les residències per a la gent gran, normalment ho fem per la necessitat que tenim les famílies de trobar una ajuda i una atenció, que nosaltres no podem oferir a casa als nostres familiars. Allí trobem les condicions necessàries pel seu benestar i sobre tot uns professionals excepcionals que saben molt bé com tenir-ne cura en tot moment.
La meva sorpresa ha estat que aquesta realitat esdevé cada cop un espai de gran riquesa per- sonal no tan sols pels avis sinó per a nosaltres, els familiars. En ell es poden crear una xarxa de complicitats i relacions humanes que ens enriqueixen mútuament a tots.
La llibertat que el centre ofereix a les famílies i la bona disposició i actitud de servei dels treba- lladors ens permet acompanyar de ben a prop als nostres familiars. Sovint estar al costat dels nostres éssers més estimats és un acte d’amor i d’agraïment que ens omple a tots. Cada família fa aquest acompanyament com lliurament pot i desitja i això és una gran riquesa que ajuda a crear dins la residència una coneixença entre famílies i conciutadans que potser mai s’haurien conegut Els nostres avis i familiars són el centre de les nostres mirades però també el llaç que ens lliga entre nosaltres, a l‘equip de treballadors i a la residència. Compartim el nostre temps no només amb els nostres avis sinó amb tots els altres. Aquesta actitud oberta de bon veïnatge, d’apropament i sana convivència és d’un gran valor.
Sovint veus entrar les famílies com si entressin a casa seva, acompanyen als seus avis i als altres quan han de baixar al menjador o pujar a les seves habitacions ningú no es fa estrany. Ens salu- dem, fem petar la xerrada, fem broma, creem entre tots un ambient amable i distès.
Tots plegats contribuïm a crear un espai de convivència on els nostres avis reben a través de tots, la visita d’un món que es va allunyant cada dia de la seva realitat vital.
Penso que aquesta realitat, fins ara desconeguda, és una nova oportunitat per seguir creixent com a persones, perquè és la proximitat, la mirada, el dia a dia, el diàleg, la companyia que ens dóna la calidesa i l’afecte. En aquest món de xarxes socials, de relacions virtuals generadores de soledat i insatisfacció, parar el temps per gaudir d’aquests petits moments, és un privilegi. Escoltar una frase com: “Venir aquí y estar con mi mujer, con todos los demàs abuelos y poder ayudar me hace sentir útil y me convierte en mejor persona” o veure famílies que venen de visita i segueixen col·laborant quan el seu familiar ha finit, em fan pensar que hi ha uns valors inesborrables, que s’han anat creant, d’una manera natural, espontània i generosa , amb la vo- luntat de tots, dins la residència de Les Tres Magnolies.
enero 2019
50