Page 60 - llibret falla cami nou 2018

SALVADOR ANDRÉS
“Tal vegada, com a poeta i assagista vinculat al
món faller és el màxim exponent a Alzira... Home
entranyable i com a ciutadà un exemple per a les
generacions presents i futures”. Així el definia el
professor Bernat Montagut, així ha sigut el nostre
faller Salvador Andrés Pasqual.
Amant de les falles, poeta, assagista, pintor...
ens va deixar el passat 1 de maig i des d’ací, la
seua falla, volem recordar-lo i retre-li l’últim adéu. ni pollastre, ni festa,
En el seu llegat ens deixa moltes poesies
dedicades al seu poble, Alzira, al valencià, a les
falles, però també assajos i altres llibres publicats
per les comissions falleres de la ciutat, com
“Alzira pretèrita”, “50 anys d’alzirenys il·lustres”
“Història de la Falla Camí Nou”, “Alzira y la música”,
50 Anys de la imatge del Nazareno” “Història de
La Gallera” i “100 anys de falles” on es recopila el
centenari de les falles d’Alzira.
Salvador Andrés va ser un dels fundadors
del Camí Nou i com a tal sempre ha estat amb
nosaltres, cada any acudia als sopars, les
presentacions i la tradicional Botifarrà que no es
perdia mai fins a l’any passat.
Amb la seua desaparició Camí Nou ha perdut
part de la seua història i part de la seua cultura
viva, la seua experiència i el seu bagatge han
sigut un motor per a nosaltres. Vaig contactar amb
ell per al llibret de l’any passat i com aquell savi
que sap que els dies de la seua vida s’apaguen
em va regalar una carpeta plena de poesies, del
seu puny i lletra, de dibuixos i altres textos que
guardaré per sempre com un tresor.
Adorava Alzira, adorava les falles i adorava
la seua família. Era un compendi de cultura de
la nostra ciutat per donar a conèixer la festa i la
convivència alzirenya. Salvador tenia totes les
recompenses de la Junta Local Fallera i enguany
li ha volgut fer un Reconeixement Faller Pòstum a
tota la seua trajectòria.
Salvador Andrés ha marxat però ens deixa la
seua poesia, el seu record i la seua tendresa.
xv
58 ALZIRA 2018
UN SANT I... UN POBLE
“El que en Alzira ha nascut
o en Alzira s’ha criat,
pel pare Sant Bernat
emparat sempre ha sigut.”
--No hi haurà enguany meló -- dia Tonico--,
ni aniran a la fira els nostres crios,
ni tindrem pa dinar una paella.
--La “gelà” tot ho ha mort; per a desgràcia
no hem pogut ni guardar una pesseta,
i el poc que teníem
ho hem gastat tot en ella.
“Ella”, era la dona. A la filla
li expressava Tonico aquesta queixa.
No tenia diners, la dona mala,
i per a colmo de mals ... Sense faena!
--No gemeque paret!... prompte, molt prompte
Sant Bernat nos traurà d’esta malea.
Ell ajuda als seus fills .... ‘Preguem-li pare!
Preguem-li i oferim-li una promesa!
Era desset o divuit (no recorde),
de Juliol, quan Alzira surt en festa-
Una casa de pobres, d’infortunis
enclavada allà dalt, a l’Alquerieta.
Cada dia baixaven
pare i filla a l’església
i d’allí el bon home es quedava
un ratet a xarrar en la placeta.
Més... Oh gràcia de Déu!, al fi el llogaren
a collir mil melons pa la frontera,
i la dona, Quí sap! Si d’alegria,
es calmà per complet de sa dolença.
--Ha sigut Sant Bernat-- dia la filla.
--Sant Bernat ha sigut filleta meua.
Ja no em falta treball; la mare bona
i demà vint-i-tres, nostra Gran Festa.
--Vés i compra, Maria,
vés i compra de pressa,
que tampoc enguany ha de faltar-nos
el meló, el pollastre i la paella!