Page 63 - llibret falla cami nou 2018
P. 63

FENT TEATRE



            (Al grup de teatre infantil de la Falla Camí Nou)



                Fa tants anys que quasi no ho recorde.            Per als que ens agrada el teatre és un plaer
                                                              trobar col·lectius o associacions que ens permeten
                Era jo molt menut quant, junt amb una colla de   pujar a un escenari allò que creem, somniem,
            8 o 10 amics, animats no se sap molt bé per quina   assagem  i,  finalment  representem.  Per  aquest
            raó divina, representàrem, com poguérem (o com    motiu, vull aprofitar estes línies per a agrair a la falla
            ens deixaren) un belen nadalenc en l’església de   Camí Nou el fet de fer possible que, cada any, un
            Caputxins, a Alzira.                              nou projecte siga escenificat. Creieu-me si vos dic
                                                              que darrere de cada muntatge hi ha un grapat de
                Una hora abans de fer aquella senzilla
            representació, mentre l’església s’omplia de gom   gent que, en l’ombra i sense fer soroll, ens recolzen,
            a gom, nosaltres, “els actors”, passàvem nervis en   ens ajuden i fan realitat cada representació.
            la sagristia, convertida en un improvisat camerino.   I si la falla posa els mitjans, a nosaltres sols ens
            Allí, unes dones, majors,  vestides de negre, ens   queda posar: esforç, interès, dedicació i voluntat.
            donaven  unes confuses instruccions  difícils
            d’entendre. De sobte, entrà una altra dona, no tant   No voldria tancar aquesta reflexió sense dir-vos
            major i amb menys roba negra. Era la directora.   que el millor de tot açò és veure el semblant dels
            Ella, serena i tranquil·la, ens va agrupar en un racó   menuts, actors i actrius, en acabar la representació.
            i ens va dir: “Vos sabeu la història. Eixiu a escena i   Fixeu-vos en les seues boniques caretes. En elles
            conteu-la bé”.                                    boreu reflectida l’alegria, la satisfacció i el plaer que
                                                              els proporciona l’aplaudiment de qui ha escoltat la
                Sempre  he  cregut  que  eixa  cosa  de  “contar   història que ens han contat. Aplaudiu-los el més
            bé una història” és el fonament del teatre. I així he   fort que pugueu. Amb un somriure us ho agrairan.
            tractat sempre de transmetre-ho. Tant fent teatre
            amb gent gran com amb gent menuda.                    Falta  poc. Em  sabré el meu paper?  Porte  els
                                                              elements que he d’utilitzar? Xe!, ja tinc altra vegada
                En el cas del grup de teatre infantil de la Falla   els nervis a l’estómac agafats. Res no canvia. És el
            Camí Nou, després de tres anys junts, crec que    mateix que passava en aquella sagristia de record
            eixa premissa està clara.                         tant llunyà.

                Cada any partim d’un repte distint, i tot i que és   Però... silenci... comencem.
            difícil treballar amb molts personatges (enguany      Apaguem llums de sala...
            20 actors i actrius). De veritat que és molt gratificant   Tot el mon al seu lloc...
            veure com cada any ha anat augmentant el nombre       Concentració total....
            de participants. I en la mateixa mida creix la il·lusió
            per dur a bon terme cada muntatge.                    - Eixiu a escena i conteu, com cal, l’història que
                                                              em preparat.
                He de dir que en cada projecte continue
            sorprenent-me  de  les  capacitats,  de  vegades                         Per al meu grup de nanos...
            innates i de  vegades treballades, de molts dels                            la més fotat abraçada.
            integrants del grup teatral.
                                                                                             Manolo Alberola
                Vos assegure que no hi ha cap assaig en
            què no desprenga alguna cosa dels xiquets i
            xiquetes:  rialles,  comentaris,  observacions,  fins  i
            tot aportacions a l’obra que, oportunament, tracte
            d’incorporar. A partir dels primers assajos l’obra és
            seua i ells la fan com finalment la veiem.
                Sempre  tractem  de  menejar-nos  dins  dels
            paràmetres que més ens agraden. El nostre
            objectiu  és fer  comèdies  trufades  de senzillesa,
            quotidianitat i, sobretot, construir situacions amb
            capacitat d’arrancar un somriure a l’espectador.

                                                                                             FALLA CAMÍ NOU  61
   58   59   60   61   62   63   64   65   66   67   68