Page 61 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

Quan la seva mare, la deessa Demèter, va saber-ho es va entristir tant
que va començar a vagar pel món negant-se a que arbres donessin fruit
i no deixant créixer l’herba. La desolació va ser tan gran per tota la
Terra que tant la vida animal com la de la raça humana va estar en perill
d’extinció.

Zeus va determinar llavors que la donzella tornés amb la seva mare perquè
així els cultius poguessin brollar i donar fruits, però que a la vegada,
també Prosèrpina hauria de tornar a l’inframón cada any i passar-hi tants
mesos com grans de mangrana hi havia menjat.

Veiem en aquest costat del capitell la mangrana que va menjar Prosèrpina.

Segons sembla, aquests set grans representen les set fases de la lluna
durant les quals els agricultors esperen que apareguin les primeres tiges
verdes de l’espiga. És curiosa la primitiva creença sobre que els aliments
vermells només es podien oferir als morts, i es suposava que la mangrana
vista com un fruit de l’inframón, naixia de la sang d’Adonis.

En l’altre costat, el picapedrer ens ensenya les flors que cada any, amb
l’arribada de l’estació primaveral, sorgeixen i simbolitzen que Prosèrpina
ha tornat al costat de la seva mare que, pletòrica de felicitat, omple tota la
terra de fruits.

62