Page 65 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat
P. 65

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà




                            Les precàries condicions

                            dels soldats a Ultramar


                  La Guerra de Cuba fou un enfrontament armat entre 1895 i 1898
                  que va comportar la independència de l’illa del regne d’Espanya,
                  gràcies en part a l’ajuda dels Estats Units. Així Cuba, va ser junt amb
                  Filipines, la darrera colònia ultramarina d’Espanya en guanyar la seva
                  independència.

                  Durant el segle XIX Espanya va realitzar un esforç extraordinari per a
                  conservar les seves possessions a Ultramar, entre les guerres d’emancipació
                  i les diferents insurreccions a Cuba es van emprar un gran nombre de
                  recursos econòmics i humans. Durant la Guerra, que es quan lo Serafí va
                  estar lluitant-hi (de 1895 a 1898), es van haver d’equipar més de 200.000
                  homes sense comptar els que ja eren a l’illa (uns 10.000).


                  L’Antonio va desembarcar a l’Havana l’1 de març de 1896 i es quedà en
                  aquesta província d’operacions, segons explica el Comandant de Guerra,
                  Manuel Mora, en la seva cartilla militar quan li van reclamar els diners
                  del seu uniforme: “en el extracto de revista correspondiente al mes de Marzo
                  se le reclamaron a este individuo la cantidad de trece pesos como importe de su
                  primera puesta de vestuario.”


                  Cal destacar les nombroses referències a les condicions precàries del
                  soldat espanyol a Ultramar, inclús per homes de classe social baixa que
                  estaven acostumats a unes circumstàncies socials força dures. Així, el
                  soldat anava equipat amb l’uniforme (de la seva propietat) i carregat
                  amb la motxilla, utensilis personals, una manta, una cantimplora i
                  algunes racions d’alimentació – tot plegat feia més de 30 kg. Amb
                  aquestes condicions es pretenia que el soldat fos capaç d’entrar en
                  combat amb l’enemic i dormir sota qualsevol tipus de condicions
                  meteorològiques. Com a arma reglamentaria, l’Antonio i els demés
                  soldats que pertanyien als Regiments d’Infanteria, portaven el fusell
                  Mauser model 1893, el primer fusell repetidor que s’utilitzava a l’exèrcit
                  espanyol. 2


                  Segons la Real Ordre del 10 de juliol de 1885, els Batallons tenien una
                  força de 462 homes, enquadrats en 4 Companyies de Fusellers 1 de






                  2.  Guerrero Acosta, Juan Manuel. “Cuba 1898: Vestuario, equipo y vida del soldado”. Milita-
                     ria. Revista de Cultura Militar, n. 13 (1999): 121-132.




                    66
   60   61   62   63   64   65   66   67   68   69   70