Page 69 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà

Poc després d’arribar al Pallars va marxar a Barcelona per motius laborals
i, en tornar, l’Antonio es va casar amb la Clara Boixadera Bastida, una
filla del Mas de Guillem de Covet i al cap de poc van tenir una nena, la
Consuelo Bullich Boixadera. Però, en el terreny personal no tingué massa
sort i la seva esposa va morir al cap de poc temps. Així, l’Antonio, vidu
i amb una nena petita a la que cuidar, va anar a treballar a Cal Batalla
de Sant Romà (que eren cosins de la seva difunta esposa) a canvi de la
seva manutenció i de tenir cura de la petita Consuelo. A Sant Romà,
la mestressa de la casa va organitzar una boda amb la seva filla, que
treballava a Barcelona fent el servei domèstic. El dia 13 de setembre de
1919, l’Antonio, que ja tenia 54 anys, es casà en segones núpcies amb la
Josefa Gramunt Bastida de Sant Romà, la meva besàvia. Just dos anys
després del matrimoni va néixer la meva àvia, la Pepita Bullich Gramunt,
el 14 d’agost de 1920. Malauradament, la seva segona esposa, la Josefa,
morí al cap d’uns mesos de donar a llum.

De nou vidu i ara amb dos nenes petites, l’Antonio es va casar per tercera
vegada, aquest cop amb una vídua d’Aransís, que ja tenia fills. Durant la
Guerra Civil, del 1936 al 1939, lo Serafí va haver de deixar Isona, com molts
d’altres habitants per refugiar-se a La Posa. L’Antonio visqué a Isona amb la
seva filla Pepita i les seves nétes, l’Asunción, la Marta i la Josefina Estrada
i, coincidint amb l’onada migratòria del anys 60, concretament l’any 1963,
fou quan per motius laborals de la seva filla, se’n va anar a Barcelona.

Antonio Bullich al centre de la fotografia. A l’esquerra de la fotografia les seves
nétes Asunción i Marta Estrada, a la dreta de la fotografia, el seu gendre
Pau Estrada, la seva filla Pepita Bullich i la seva néta Josefina Estrada

70