Page 67 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat
P. 67

Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà




                  punts, entre els que destaquen Bayamo, Holguín, Santiago de Cuba i
                  Sancti Spiritus entre d’altres. Així, segons s’especifica en el seu expedient
                  militar “lo Serafí” va ser condecorat amb una segona Creu de Plata al
                  Mèrit Militar amb distintiu vermell: “Por su buen comportamiento observado
                  en las acciones del 13 al 17 de Abril en los puntos denominado «Acantilado»,
                  «Mogote de los Negros», «Timafones» y «Tres Cálices» (Cuba) fue compensado
                  con la Cruz de Plata del Mérito Militar con distintivo rojo según propuesta
                  de gracias publicada en el B.O. nº 31 de 5 de junio.” I la tercera creu de Plata
                  també va arribar aquell mateix any, literalment diu: “por las operaciones
                  realizadas al evacuar a Bayamo y combate en «Las Mangas», el 28 de Abril
                  le fue concedida la Cruz de Plata del Mérito Militar con distintivo rojo según
                  B.O. nº 38 de 10 de julio”.


                  Finalment el 26 d’agost de 1898 va ser destinat a Colón, a la província de
                  Matanzas, on va ingressar malalt a l’Hospital de mar de la fortalesa de
                  dita població –segurament es refereix al Castillo del Morillo ja que va
                  ser utilitzat com punt defensiu durant la guerra. Així degut a la malaltia
                  que va contraure (probablement la tuberculosi o alguna malaltia tropical)
                  l’Antonio va ser proposat per a la repatriació. Va ser traslladat a l’Havana
                  i allà va embarcar el 28 d’octubre a bord del vapor Puerto Rico, segons el
                  justificant on s’esmenta que va causar baixa en el batalló per malaltia amb
                  data de finals d’octubre.


                  De fet, la majoria de les baixes de soldats que hi van haver a l’illa eren
                  degut a malalties –paludisme, disenteria, i sobretot la febre groga. A
                  més, això sumat a una alimentació precària que provenia d’uns recursos
                  escassos, composada bàsicament d’arròs, porc, iuca i cafè, no va ajudar
                  massa a la salut d’aquells homes. I quan els soldats consumien fruites
                  tropicals per pal·liar una mica la gana, aquestes els hi provocaven diarrees
                  agudes, un problema que va seguir empitjorant a l’iniciar les primeres
                  hostilitats a l’abril del 98 i es va agreujar com a conseqüència del bloqueig
                  marítim.



                            La repatriació a bord del vapor Puerto Rico


                  Finalment, el dia 13 d’agost de 1898 es va firmar a Washington el protocol
                  de pau, que suposava la renuncia a l’alto al foc al Carib, així com també la
                  renuncia d’Espanya a Cuba i a Puerto Rico.


                  La repatriació va ser una operació molt complicada ja que havien de
                  retornar les nombroses forces militars desplegades a Cuba, que en
                  principi superaven els 200.000 homes. Cal destacar que un nombre





                    68
   62   63   64   65   66   67   68   69   70   71   72