Page 67 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat
P. 67
Centre d’Estudis d’Isona i Conca Dellà
punts, entre els que destaquen Bayamo, Holguín, Santiago de Cuba i
Sancti Spiritus entre d’altres. Així, segons s’especifica en el seu expedient
militar “lo Serafí” va ser condecorat amb una segona Creu de Plata al
Mèrit Militar amb distintiu vermell: “Por su buen comportamiento observado
en las acciones del 13 al 17 de Abril en los puntos denominado «Acantilado»,
«Mogote de los Negros», «Timafones» y «Tres Cálices» (Cuba) fue compensado
con la Cruz de Plata del Mérito Militar con distintivo rojo según propuesta
de gracias publicada en el B.O. nº 31 de 5 de junio.” I la tercera creu de Plata
també va arribar aquell mateix any, literalment diu: “por las operaciones
realizadas al evacuar a Bayamo y combate en «Las Mangas», el 28 de Abril
le fue concedida la Cruz de Plata del Mérito Militar con distintivo rojo según
B.O. nº 38 de 10 de julio”.
Finalment el 26 d’agost de 1898 va ser destinat a Colón, a la província de
Matanzas, on va ingressar malalt a l’Hospital de mar de la fortalesa de
dita població –segurament es refereix al Castillo del Morillo ja que va
ser utilitzat com punt defensiu durant la guerra. Així degut a la malaltia
que va contraure (probablement la tuberculosi o alguna malaltia tropical)
l’Antonio va ser proposat per a la repatriació. Va ser traslladat a l’Havana
i allà va embarcar el 28 d’octubre a bord del vapor Puerto Rico, segons el
justificant on s’esmenta que va causar baixa en el batalló per malaltia amb
data de finals d’octubre.
De fet, la majoria de les baixes de soldats que hi van haver a l’illa eren
degut a malalties –paludisme, disenteria, i sobretot la febre groga. A
més, això sumat a una alimentació precària que provenia d’uns recursos
escassos, composada bàsicament d’arròs, porc, iuca i cafè, no va ajudar
massa a la salut d’aquells homes. I quan els soldats consumien fruites
tropicals per pal·liar una mica la gana, aquestes els hi provocaven diarrees
agudes, un problema que va seguir empitjorant a l’iniciar les primeres
hostilitats a l’abril del 98 i es va agreujar com a conseqüència del bloqueig
marítim.
La repatriació a bord del vapor Puerto Rico
Finalment, el dia 13 d’agost de 1898 es va firmar a Washington el protocol
de pau, que suposava la renuncia a l’alto al foc al Carib, així com també la
renuncia d’Espanya a Cuba i a Puerto Rico.
La repatriació va ser una operació molt complicada ja que havien de
retornar les nombroses forces militars desplegades a Cuba, que en
principi superaven els 200.000 homes. Cal destacar que un nombre
68
