Page 68 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat
P. 68

Memòria 2018




                     altíssim d’aquells homes patia malalties com el paludisme, la disenteria i
                     la tuberculosis, així com també la sarna que es trobava molt estesa entre
                     els combatents. En general, però, els vaixells que es van utilitzar per a la
                     repatriació tampoc no comptaven amb el personal mèdic necessari i, a les
                     cobertes i bodegues s’amuntegaven tant els soldats sans com els malalts.
                     Van ser unes travessies molt dures, eren soldats doblement derrotats,
                     segons explica l’historiador Juan Pan-Montojo. Cal destacar que, des
                     d’Espanya es va fer tot el possible per a que el seu retorn transcorres en
                     el més absolut silenci i allunyat de la mirada dels habitants dels ports
                     del destí. No es varen organitzar recepcions massives ni actes públics
                     per homenatjar a aquells herois.  No es d’estranyar doncs que en els
                     ports espanyols es visquessin emocions que anaven des de la ira fins al
                     desengany més amarg.  Per exemple, el diari Siglo Futuro ja va denunciar
                                              4
                     el 12 de gener de 1899, “la sórdida avaricia de una empresa sin consciencia”
                     perquè en 14 dies de viatge –des de l’Havana fins a Espanya– havia
                     alimentat als soldats malalts amb “sardinas, arenques y cebollas con arroz
                     podrido”.


                     Queda palès que la repatriació va ser un fenomen summament
                     contradictori: soldats malalts, bruts i desmoralitzats que van ser obligats
                     a reincorporar-se en silenci, i sense ajudes, a la vida civil. L’Antonio mai
                     no va voler parlar massa de la seva estada a la Guerra de Cuba, així com
                     tampoc no va mencionar mai a cap de les seves filles ni nétes que havia
                     estar condecorat amb tres creus de plata al Mèrit Militar.




                              La tornada a Isona


                     Quan lo Serafí va desembarcar al port de Cadis va pujar en un tren
                     fins a arribar a la capital, Madrid, on després d’haver-se recuperat de
                     la seva malaltia, va emprendre un llarg viatge demanant caritat i a peu
                     fins arribar a casa seva, a Isona. Va estar en situació de reserva activa
                     al Regiment de Reserva de Lleida nº 107, segons la R.O.C. de 11 gener
                     de 1899 (D.O. nº8). Així del 1900 fins a finals del 1903, segons informa
                     el Comandant Major “... hasta fin de Diciembre que por disolución de este
                     Cuerpo fue baja en él según R.O. de Noviembre por pasar al Batallón nº 2
                     Reserva de Balaguer nº69”. Finalment l’any 1905 i, després de 12 anys
                     de servicis al cos “con abonos de campaña” va finalitzar la seva estada a
                     l’Exèrcit on es destacà la seva bona conducta durant tots aquells anys.





                     4.  Memoria del 98. De la Guerra de Cuba a la Semana Trágica, editat per El País.  Article “Bar-
                        cos para el desastre” d’Elena Hernández Sandoica.




                                                                                                   69
   63   64   65   66   67   68   69   70   71   72   73