Page 68 - MEMÒRIA 2018 amb tapes_Neat

Memòria 2018

altíssim d’aquells homes patia malalties com el paludisme, la disenteria i
la tuberculosis, així com també la sarna que es trobava molt estesa entre
els combatents. En general, però, els vaixells que es van utilitzar per a la
repatriació tampoc no comptaven amb el personal mèdic necessari i, a les
cobertes i bodegues s’amuntegaven tant els soldats sans com els malalts.
Van ser unes travessies molt dures, eren soldats doblement derrotats,
segons explica l’historiador Juan Pan-Montojo. Cal destacar que, des
d’Espanya es va fer tot el possible per a que el seu retorn transcorres en
el més absolut silenci i allunyat de la mirada dels habitants dels ports
del destí. No es varen organitzar recepcions massives ni actes públics
per homenatjar a aquells herois. No es d’estranyar doncs que en els
ports espanyols es visquessin emocions que anaven des de la ira fins al
desengany més amarg. Per exemple, el diari Siglo Futuro ja va denunciar
4
el 12 de gener de 1899, “la sórdida avaricia de una empresa sin consciencia”
perquè en 14 dies de viatge –des de l’Havana fins a Espanya– havia
alimentat als soldats malalts amb “sardinas, arenques y cebollas con arroz
podrido”.

Queda palès que la repatriació va ser un fenomen summament
contradictori: soldats malalts, bruts i desmoralitzats que van ser obligats
a reincorporar-se en silenci, i sense ajudes, a la vida civil. L’Antonio mai
no va voler parlar massa de la seva estada a la Guerra de Cuba, així com
tampoc no va mencionar mai a cap de les seves filles ni nétes que havia
estar condecorat amb tres creus de plata al Mèrit Militar.

La tornada a Isona

Quan lo Serafí va desembarcar al port de Cadis va pujar en un tren
fins a arribar a la capital, Madrid, on després d’haver-se recuperat de
la seva malaltia, va emprendre un llarg viatge demanant caritat i a peu
fins arribar a casa seva, a Isona. Va estar en situació de reserva activa
al Regiment de Reserva de Lleida nº 107, segons la R.O.C. de 11 gener
de 1899 (D.O. nº8). Així del 1900 fins a finals del 1903, segons informa
el Comandant Major “... hasta fin de Diciembre que por disolución de este
Cuerpo fue baja en él según R.O. de Noviembre por pasar al Batallón nº 2
Reserva de Balaguer nº69”. Finalment l’any 1905 i, després de 12 anys
de servicis al cos “con abonos de campaña” va finalitzar la seva estada a
l’Exèrcit on es destacà la seva bona conducta durant tots aquells anys.

4. Memoria del 98. De la Guerra de Cuba a la Semana Trágica, editat per El País. Article “Bar-
cos para el desastre” d’Elena Hernández Sandoica.

69