Page 6 - portfolio innovacio BUENO4

Podem enquadrar cronològicament el Krausisme a Espanya, entre els anys 18501880, el qual
es defineix com un moviment intel·lectual que es va desenvolupar a Espanya durant la segona
meitat del S.XIX, i que posa èmfasi en l'ètica i el dret. Krause, va ser el filòsof que li va donar
nom a aquest moviment i autor de l'obra: Ideal de la humanitat per a la vida (1811). Per tant,
més que una filosofia, va ser un estil de vida que va substituir les tradicions religioses per una
moral austera, el cultiu de la ciència i una forma diferent de religió. Les seues figures
representatives a Espanya van ser Julian Sanz del Río (1814-1869) i Fernando de Castro (1814-
1874).

D'altra banda, va influir en els mitjans universitaris, i va trobar una gran oposició en els
ambients tradicionals, donant pas a les denominades ''qüestions universitàries'' amb la
separació de les seues càtedres de diversos professors. A més, va agrupar la burgesia liberal i
va donar suport a la racionalització de la cultura espanyola, promovent un moviment
d'educació popular que va quallar en la Institució Lliure d'Ensenyament. Aquesta va ser creada
el 29 d’octubre de 1876 i va sorgir amb la denominada ‘’segona qüestió universitària’’, quan els
professors krausistes van ser expulsats de la Universitat per defensar la llibertat de càtedra, i
estant molt present en les universitats de Madrid i Oviedo.

Francisco Giner de los Ríos (1939-1915), considerat l'educador per excel·lència de l'Espanya
contemporània, va ser un dels fundadors de la ILE acompanyat de Manuel Bartolomé Cossío.
Van iniciar un projecte de renovació de l'ensenyament espanyol, mitjançant la creació d'un
establiment educatiu privat, les primeres experiències del qual es van orientar cap a
l'ensenyament universitari i, després, a l'educació primària i secundària que va ser divulgat en
el Butlletí de la ILE.

El butlletí de la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE), va començar a publicar-se l’any 1877.
Aquesta institució va originar el programa educatiu de la II República espanyola. Malgrat la
incorporació política i social posterior, el seu estil ha perdurat en el quefer de diferents centres
i institucions socials i educatives a Espanya i Amèrica Latina.

La ILE va ser la consolidació més visible del krausisme espanyol decimonònic. El que pretenien
els primers krausistes era dur a terme un projecte de renovació nacional. Per a poder
aconseguir-ho, van triar fer un canvi en la societat a través de la via educativa, deixant a un
costat els mètodes revolucionaris i violents, per tant, es

tractava d’un canvi més lent però, a l’hora, més segur. Per a ells, la renovació deuria ser més
profunda, ja que, primer deurien canviar a l’home abans que les estructures externes.

Tant el krausisme com la Institució Lliure d’Ensenyament en Alacant van tindre certa difusió en
els àmbits intel·lectuals alicantins. Van haver accionistes alacantins que van aplicar de forma
pionera moltes de les propostes de la ILE als centres. Algunes de les propostes que van sorgir
van ser la igualtat d’oportunitats, l’escola pública, gratuita i laica.

Esteve González va voler millorar l’ensenyança de les dónes, per tant, va donar-li molta
importància a l’educació femenina.

Gràcies a aquest moviment, Espanya es va situar al capdavant de la renovació educativa, és a
dir, l'Escola Nova.

6