Page 7 - portfolio innovacio BUENO4

L’escola nova és un moviment pedagògic que apareix a finals del segle XIX com a reacció a la
Escola Tradicional del segle XVIII, i que finalitza amb el començament de la Segona Guerra
Mundial. Es produeix en un context de canvis científics i socials produïts per la Revolució
Industrial. Aquest moviment educatiu pràctic que es va desenvolupar principalment en escoles
privades. Es basa en les idees de Rousseau i Clapadère, i comença quasi simultàneament en
països capitalistes de Europa i EEUU.

A més, és l’escola per a la responsabilitat i llibertat. Defensava les necessitats, desitjos,
espontaneïtat, llibertat i disciplina interior de l’alumnat donant com a resposta l’expressió,
producció, moviment i treball.

Els principis dels que consta són els següents: l’educació nova, que tracta del creixement
moral, estètic, social, físic, intel·lectual, emocional i transcendent, és a dir, creixement integral
del xiquet; els conceptes morals, considerats com el resultat de l’acumulació d’experiències;
necessitat d’ajudar l’ésser humà en la seva formació física, mental i social; el currículum
educatiu ha d’estimular el creixement de l’aprenent i capacitar-lo per viure, crear, dirigir i
controlar qualsevol canvi vital; per últim, l’escola ha de preveure les màximes oportunitats pel
creixement personal.

Amb l’arribada de la II República es van plantejar canvis en un sentit progresista, creant
d’aquesta manera un Estat de benestar i considerant-se la transformació de l’educació.

La constitució de 1931 va dedicar tres articles a l’educació. Primerament va començar amb
l’article 48, el qual establia un nou sistema educatiu, on l’ensenyança primària va passar a ser
gratuïta i obligatòria, es va facilitar l’accés a l’ensenyança, és a dir, es va permetre per primera
vegada que aquelles persones sense recursos econòmics pogueren estudiar. A més, tots els
docents passarien a ser funcionaris públics i l’escola espanyola seria laica, doncs, la religió va
deixar de ser una assignatura obligatòria.

D’altra banda, l’article 49 va plantejar les línies generals de l’estructura educativa, on l’Estat va
dur a terme l’expedició de títols acadèmics i professionals. A més a més, es va determinar una
llei, la qual va determinar l’edat escolar per a cada grau, la duració dels períodes d’escolaritat,
així com el contingut dels plans pedagògics.

Per últim, l’article 50 va ser la primera vegada que es va atendre a la diversitat escolar en
Espanya, és a dir, cada regió autònoma va poder incorporar la seua llengua respectiva, encara
que el castellà hauria de ser la llengua fonamental a l’escola. El mateix any es va aprovar un
Decret on es va establir que l’ensenyança es practicaria amb la llengua materna fins als 8 anys,
ja fora castellana o catalana.

El sistema educatiu volia acabar amb la segregació i va decidir incorporar la participació de les
famílies, així com la coeducació, a més a més, va passar a ser unitari i dividit en tres nivells.

7