Page 7 - Girona Goda i Sarraina
P. 7

La ciutat visigoda i sarraina és, en darrer
                       terme, molt s¡milar a la baix-imperial, si més no
                       pel que fa al perímetre  emmurallat, que és subs-
                       tancialment  idéntic. La ciutat  s'alQa damunt d'un
                       camÍ ¡mportantíssim  que durant tots aquests  anys
                       cont¡nuará  connectant  la Gáll¡a  gót¡ca  o Septimá-
                       nia amb el llevant peninsular.
                          No tenim tampoc gaires dades sobre ocupa-
                       cions fora muralla, i de fet els indicis  més valuo-
                       sos se superposen als que  detectem  a partir dels
                       segles lV iV: Sant Feliu,  per damunt de tot, amb
                       un martyr¡um important  almenys des del segle Vl,
                       ique haurá de fer un paper  esplénd¡d al llarg
                       d'aquesta  etapal; sector de Sant Nicolau,  amb
                       troballes arqueológiques tardanes no gens fácils
                       de valorar; i les evidénc¡es  indirectes que caldrá
                       conf irmar algun  dia arqueológicament,  com són
                                          2
                       Sant Martí  Sacosta  i Santa  Eulália Sacosta.
                       Excepcional, també, no tant  pel que és com  pel
                       que  significa,  ha estat el descobr¡ment recent  efec-
                       tuat per les excavacions  de salvament  dirigides  per
                       Montserrat  Mataró  i Antoni Rigo, per sota d'un  gran
                       casalot al carrer dels C¡utadans,  cantonada car-
                       rer de la Llebre  ¡ plaQa  de sant Josep, en el solar
                       de l'antic hotel  dels ltalians, d'una modesta necró-
                       polis de l'ant¡guitat tardana,  al costat mate¡x  de la
                       Via romana, a ben poca  distáncia de la porta mer¡-
                       dional de la ciutat, formada per una vintena d'inhu-
                       mac¡ons senzilles amb fossat  simple a terra, i de
                       vegades amb lloses planes de pedra cobrint  els
                       cadávers,  collocats sempre en decúbit  supí i amb
                       el cap a ponent,  mirant  per tant vers l'Orient, vers
                       la Jerusalem celestial, com passa  sempre  en les
                       tombes d'aquest període en aquestes con-
                       trades  3.
                           Més enllá, cal esmentar  el cement¡ri  de Santa
                       Susanna del Mercadal, característic de l'antigui-
                       tat tardana, amb tot el que significa,  i les dades
                       sobre l'existéncia de vil.les  a Vilablareix,  Montf  ullá,
                       Salt i, potser funcionant  encara, a Can Pau Birol
                       i al Pla de l'Horta, a Sarriá de Ter.
                           Un panorama,  d'altra banda,  imprecís,  pel fet
                       que noves troballes iuna intensificació  en la
                       recerca el poden modificar.







                                                                         j§    ,,,
   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11   12