Page 12 - Girona Goda i Sarraina
P. 12
Q t hi ha una erapa especialmenr boi-
LJ rosa. intangible, en la his¡ória de
la nostra ciutat, aquesta és, indubtable-
ment, la que correspon als dominis visi-
Una história got i sarraí, un període forga llarg de
poc més de tres-cents anys.
per fer conjunt de circumstáncies que repassa-
Que aixó sigui així és a causa d'un
rem tot seguit; en primer lloc, per la
manca o escassesa de fonts d'época
(cróniques en llati, sovint, tardanes, tex-
tos árabs que només puntualment es
refereixen a aquesta ciutat en relació
amb algun cop de má dels exércirs expe-
dicionaris musulmans, actes dels con-
cilis eclesiástics, provincials o generals,
que sovintegen durant els segles VI i
VII, i algunes poques dades més), i
A la coluñna de O. F¡ta,
situada a la zona de Pedret, segonament, per la insuficidncia de les
es recoden noñs i iets fonts arqueológiques, no gaire nombro-
de la h¡stü¡a de la ciutat.
En aquest detall, els que ses, i moltes vegades difícils de definir
corresponen al periode estudiat. en relació amb I'etapa immediatament
anterior (baix imperi) o posterior (alta
edat mitjana).
Thnmateix, existeixen noticies, fets
concrets i refe¡éncies indirectes, a més
d'algunes restes monumenlals no gaire
ben conegudes, que si més no ens han
de fer possible dibuixar a grans trets
l'evolució de Girona al llarg d'aquests
tres segles i escaig, inserint-la en la his-
tória general del que será, més enda-
vant, Catalunya i els territoris periférics,
la península Ibérica i, per aquesta
etapa, la Septimánia, les terres de més
enllá dels Pirineus que formaran part
durant tors aquesrs anys del regne visi-
got. primer, mé5 rard del: sarrains, i
linalment dels francs carolingis. que
aprofitaran la sólida plataforma nord-
pirinenca i els lligams intensíssims que
entre l'un i l'altre país s'havien anat
consolidant, per iniciar la conquesta,
comengant per Girona, de les terres del
sud, que hauran de convertir-se, amb
els anys, en la Marca Hispánica.
,. ,,10
