Page 14 - Girona Goda i Sarraina
P. 14

El traqat del circuit baix-imperial
                                                    ressegueix, del tot, les muralles republi-
                                                    canes fundacionals, que  són utilitzades
                                                    sempre com a fonamentació,  i només
                                  Girona            en alguns punts determinats  del recor-
                                                    regut incorporades  a les noves defenses
                  baix-imperial                     (sector  del pati de l'edifici  de les Ali-
                                                    gues  i plaga de Sant Feliu).  Thnmateix,
                                                    les noves defenses incorporen  a una dis-
                                                    tirncia reduida un seguit  de poderoses
                                                    torres  quadrangulars  amb la funció de
                    OLT a la darreria  del segle ter-  donar seguretat  al conjunt.  El material
             IVI.  cer o al comengament  del quart,  de qué són fetes  és, exteriorment, la
             la ciutat  de Girona  es dotá d,unes noves  pedra sorrenca de Domeny (Parietes
             muralles, molt sólides i d'acord  amb les  Rufini, al'ed,at  mitjaha),  fácil de tallar
             exigéncies  defensives  de l'época,  seguint  i de bons resultats  i cómoda d,utilitzar,
             les innovacions  de les muralles  aurelia-
                                                    en trobar-se les pedreres  tan a la vora.
             nes de Roma,  que  havien  de constiruir
                                                    Els blocs,  de mides notables, conformen
             les defenses  de la ciutat fins ben entrada
                                                    un parament  d,'opus quadratum,  d.e
             l'alra  edat mitjana ique, sense  gaires
                                                    grans carreus paral.lelepipédics  de vega-
             retocs  ni afegitons,  van continuar pro-
                                                    des encoixinats.
             tegint el nucli  antic de Girona  fins a la
                                                       El recinte  está dotat  de quatre por-
             segona meitat del segle Xy (la Forga  tes conegudes,  cada una de les quals
             Vella).
                                                   connectava amb  sectors  determinats,




















                                                                   Murclles  del sectot
                                                                  de la casema  dAleñanys
                                                                  ¡ de la Torrc Gironella.
                                                                  La linia  defensiva
                                                                  que  ressegue¡xen
                                                                  és molt sernblant
                                                                  a la de l'época
                                                                  ba¡x-¡nper¡al.
   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19