Page 16 - Girona Goda i Sarraina

A gran invasió germánica de l'any
406. que havia de ser el primer epi-
sodi de la desaparició de l'Imperi Romá
d'Occident, no afectá, de moment, la
Les rnvast0ns península Ibérica, i quan més tard, el
409, els sueus, vándals i alans penetra-
la
germantques ren a Hispánia, ho feren pels passos
occidentals del Pirineu, i quedá doncs
protegida de l'escomesa tota la part
oriental d'aquest territori.
De fet, Catalunya i Girona no pati-
ren la preséncia dels bárbars lin\ un5
quants any5 mé5 lard, el 415. quan
Ataülf, el successor del mític Alaric, el
Bust rorná, de narbre de Carrara,
de l'ern perador d' Occident, saquejador de Roma, penetrá a la Tár-
Honor¡, fill de Teadosi el Grun
raconense i instal.lá la seva capital a
¡ gemá dArcad¡, eñperador d'Oient_
Barcelona. Poc durá tanmateix aquest
episodi. car el mareir any fou assassi-
nat i substituit, després d'una dura
lluita, per Vália, el qual, pressionat pel
general romá Constanci, que va cloure
els ports del país a l'entrada de produc-
tes. i pels problemer greus de provei-
ment que patia el seu poble, iniciá una
rápida penetració vers el sud amb la
intenció de passar a lAfrica, aleshores
el graner de la Mediterránia. El que
aconseguiren uns anys més tard els ván-
dals no fou possible als visigots, els
quals pactaren finalment amb Roma i
en el seu nom lluitaren contra els altres
pobles germánics instal.lats a l'occident
de la península, sueus, vándals i alans,
fins que el 418, per tn foed ^r o pacte
amb l'emperador Honori, s'establiren
a lAquitánia, al sud-oest de les Gál.lies,
com a poble aliat de Roma, amb la

A la páq¡na del costat,
anvets ¡ revers d'un Íemall
de c¡nturó de brcnze.
del segle Vll, pracedent
de ]a C¡utadella de Roses-