Page 19 - Girona Goda i Sarraina

la promulgació de l'Edicte de Tessaló- A la nostra ciutat de Girona, res no
nica (a 380). pel qual el crisrianisme sabem tampoc de l'existéncia d'una
ortodox es convertí en religió oficial de comunitar crisr iana lins als primers
l'Imperi, i per un altre edicte imperial, anys del segle IV.
promulgat el 392, on es prohibia qual- La norícia més antiga que en renim
sevol práctica pagana sota pena de con- són dos versos del Peristephanon o Lli-
fiscació dels béns personals. Així, en bre de les Corones (IV, 29-30), obra del
poc menys d'un segle, el crisrianisme poeta hispanoromá del segle IV Pru-
passá de religió perseguida a lliure; i de denci, on es testimonia el martiri de
lliure, a oficial i protegida. Feliu a la ciutat de Girona durant la per-
En l'actual territori catalá, malgrat secució de Diocleciá (303-305).
antigues tradicions que donaven com a Aquesta notícia, de gran valor,
certa la vinguda de l'apóstol Pau per queda complementada per un altre
evangelitzar la nostra terra pels volts de important testimoni: l'arribada a la nos-
l'any 63 de la nostra era, res no tra ciutat durant el primer quart
coneixem de l'existéncia d'una comu- d'aquest segle tV de sis magnílics sar-
nitat cristiana fins a mitjan segle III, cófags cristians de taller romá, un fet
concretament I'any 259, en qué sabem que sembla indicar l'alt grau de cristia-
que van morir martiritzats a Tárragona nització de les classes més aristocráti-
el bisbe Fructuós i els seus diaques ques de la ciutat, les úniques capaces
Auguri i Eulogi, durant la persecució d'importar de tan lluny aquestes cos-
de l'emperador Valeriá. tosissimes sepultures.
Aií, doncs, sembla que podem par-
lar de l'existéncia a Girona, ja en els pri-
mers anys del segle IV. d'una comunirat
c¡istiana forga important, la qual amb
el pas dels anys hauria anat consolidant
Un dels s¡s sarcófags de teña
ct¡st¡á de I'abs¡s de Sant Fel¡u. el seu paper dins del teixit urbá i social
És del pr¡met quart del segte lV de la ciutat.

17