Page 22 - Girona Goda i Sarraina

franc Clodoveu esclafá l'exércit got a
Vouglé, no gaire lluny de Poitiers, i
ensorrá així el somni gal i posá fi al
regne de Tolosa. ja que el domini visi-
El domini got més enllá dels Pirineus quedá redut
a la Septimánia, regió que passá en poc
visigot temps de ser el nucli del regne a ser un
apéndix d'una monarquia peninsular
amb capital a Toledo. Fins i tot, si no

L domini efectiu dels visigots,
sobre la Tárraconense en concret Llántia tardo-romana, d'or¡gen
i sobre Hispánia en general, s'iniciá jus- nord-af cá prccedent de Roses.
A la pág¡na del costat, detall
fament en l'instant concret de Ia desa-
de les fott¡f¡cac¡ons del pu¡g de
parició de l'Imperi Romá occidental, les Mu@lles al Pu¡g Rom de Roses-
I'any 476, quan Odoacre, després de
destituir Rómul August, enviá els seus
símbols de I'autoritat a I'emperador
d'Orient, a Constantinoble.
En aquells anys, l'hábil rei Euric aná
expandint el seu regne, amb capital a
Tolosa, fins a acabar dominant la mei-
tat meridional de les Gál.lies, des dels
Alps i el mar fins a lAtlántic i rraves-
sant i expandint-se per la península Ibé-
rica, on hagué de combatre feixugament
contra grups hispanoromans, els vas-
cons iel regne sueu. que havien sorgir
de les invasions del 409 i que domina-
ven bona part del nord-est d'Hispánia.
IJocupació de la Thrraconense, si bé
fou forga rápida i conduida amb pru-
déncia i intel'ligéncia. passá, ranmateix,
per moments delicats i degué ser més
complicada del que deixen entrellucar
les fonts, tal com sembla assenyalar la
submissió de Tortosa per les armes en
una data tan avangada com és el 506.
Hispánia dwia ser en aquests moments,
peró, un apéndix poc important del
regne, que mirava més cap a tra-
muntana.
Precisamemt aquesta política
d'expansió cap al nord quedá trencada
definitivament l'any 507, quan el rei

20 tai