Page 25 - Girona Goda i Sarraina

F¡bula en foña d'águ¡la,
de metallpreciós i pedrcs
de qualitat (segle Vl).
Erc un objecte
ornamental i Íuncional
en el vestit de l'época.

la població autóctona, la immensa (concilium) en qué, a més de fer-se con-
majoria, una bona mesura que havia de firmar en el cárrec, es prengué una
fer més acceptable el domini, en dar- determinació important, com fou la de
rer ¡erme indiscutible de la minoria ger- des¡ituir Esteve. D'aleshores enqá, la
mánica. Quan el 531 els francs, en la qualitat administrativa desaparegué, i
seva pressió continuada sobre les restes les poblacions autóctones passaren a
gál.liques de l'imperi visigot, atacaren dependre dels duces i comes i, en defi-
la Septimánia i la mateixa capital, Ama- nitiva, a ser governades directament pels
laric, vengut, embarcá i fugi cap a Bar- gots. Teudis superá brillantment la crisi,
celona, on fou occit. La corona fou peró tot alló tingué encara una altra
oferta a Teudis, general ostrogot que conseqüéncia de gran abast: la capital
combatia a Hispánia des del principi de es traslladá de seguida al sud de la gran
l'interregne, el qual aplegá les hosts i serralada, primer a Barcelona i després
s'adregá cap al nord per intentar redre- a d'altres ciutats, desplagant així l'epi-
gar la situació, molt compromesa. centre del regne. Des d'aquell moment,
A Girona, on degué trobar-se amb bo- la Septimirnia fou l'apéndix marginal de
na part de la noblesa que fugia per la monarquia, que tingué el nucli cen-
la Via Publica, aplegá una assemblea tral a la península Ibérica.