Page 25 - Girona Goda i Sarraina
P. 25

F¡bula en foña d'águ¡la,
                                                                de metallpreciós  i pedrcs
                                                                de qualitat  (segle  Vl).
                                                                Erc un objecte
                                                                ornamental i Íuncional
                                                                en el vestit de l'época.


































        la població  autóctona, la immensa    (concilium) en qué,  a més de fer-se con-
        majoria,  una bona mesura  que havia de  firmar en el cárrec,  es prengué  una
        fer més acceptable  el domini, en dar-  determinació  important, com fou la de
        rer ¡erme indiscutible de la minoria ger-  des¡ituir  Esteve. D'aleshores enqá,  la
        mánica.   Quan   el 531 els francs, en la  qualitat  administrativa  desaparegué,  i
        seva  pressió  continuada sobre les restes  les poblacions autóctones passaren  a
        gál.liques  de l'imperi visigot, atacaren  dependre  dels duces i comes i, en defi-
        la Septimánia  i la mateixa  capital, Ama-  nitiva,  a ser governades  directament  pels
        laric, vengut, embarcá  i fugi cap a Bar-  gots. Teudis superá  brillantment la crisi,
        celona, on fou occit. La corona fou   peró tot alló tingué encara  una altra
        oferta a Teudis, general  ostrogot que  conseqüéncia  de gran abast: la capital
        combatia  a Hispánia  des del principi  de  es traslladá  de seguida al sud de la gran
        l'interregne,  el qual aplegá les hosts i  serralada, primer  a Barcelona i després
        s'adregá  cap al nord per intentar redre-  a d'altres  ciutats, desplagant així l'epi-
        gar la situació, molt compromesa.      centre del regne. Des d'aquell moment,
        A Girona,  on degué trobar-se  amb bo-  la Septimirnia fou l'apéndix  marginal  de
        na part de la noblesa que fugia  per   la monarquia,  que tingué el nucli cen-
        la Via Publica, aplegá una assemblea  tral a la península Ibérica.
   20   21   22   23   24   25   26   27   28   29   30