Page 24 - Girona Goda i Sarraina
P. 24

[assemblea



                                 de 531

















                           Mausoleu  de Teodat¡c el Gran.
                               rc¡ dels ostragots i regent
                           del regne vis¡gót¡c  d'H¡spán¡a.
                               Es conserva a Ravenna.

              T  A ciurat de Girona,  que  havia anar  Si bé les fonts són gasives en rela-
              I-r  adquirint  cada cop més imporrán-  ció amb la nostra  ciutat, la Crónica de
             cia al llarg  de lAlt Imperi, i que es con-  Saragossa recorda  un fet significatiu
             solidá notablement  a partir dels darrers  d'importáncia extraordinária i de gran
             anys del segle III, després  de dotar-se  repercussió  que ringué lloc precisament
             d'unes  poderosissimes muralles  i apro- a Girona, perqué era un poderós
             fitant extraordináriament  una situació  baluard i ciutat  de cert prestigi, peró
             geográfica  excepcional, veié encara   sobretot  pel fet de trobar-se  a mig camí
             incrementat  el seu paper al llarg del  entre Barcelona i Narbona.  Lesdeveni
             període de domini visigot,  en estar   ment,  de gran transcendéncia en Ia his-
             situada damunt  mateix d'un camí,      tória del regne visigot. s'ha de situar
             l'anliga  Via Augusta il'strata publica  correctament:  Amalaric, nét de Teodo-
             dels textos antics tardans,  que conti-  ric el Cran  -que  morí a Ravenna  el
             nuava  essent el cordó umbilical  entre el  526-, donant per acabada  la regéncia,
             nord i el sud, i a més a més, des del dar-  esdevingué  rei amb plens  poders iesta-
             rer terq del segle V, la connexió  més  blí la capital  a Narbona,  cosa  que  sem-
             rápida, cdmoda i segura  -deixant  de bla demostrar una voluntat  de
             banda  els contactes per mar- entre la  considerar  els territoris nord-pirinencs
              Septimánia  i els territoris  hispans  que  com a nucli cenrral de la monarquia.
             formaran part del regne visigot fins a  El 529 havia nomenat  Esteve  prefecte
             la seva desaparició,  en els primers anys  dels hispans,  seguint una tradició  impo-
             del segle VIII.                        sada pel gran  rei ostrogot  de governar



                 22
   19   20   21   22   23   24   25   26   27   28   29