Page 23 - Girona Goda i Sarraina

hagués estat per la intervenció del pode- Leovigild, creador del regne de
rós Teodoric, rei dels ostrogots i avi Toledo, intentá la doble unió, política
d'Amalaric. infant i hereu del regne r isi- i religiosa, fent un esforg desmesurat i
got, probablement les conseqüéncies de amb resultats parcials: aconseguí incor-
la desfeta de Vouglé haurien estat porar el nord-oest sueu, peró fracassá
encara més calamitoses per als visigots. amb els bizantins, i també en l'intent,
D'aleshores engá, l'activitat dels políticament inviable, d'assimilar la
monarques, primer amb capital a Bar- gran massa calólica a la minoria
celona. no gaire lluny de les possessions arriana. Recared, el seu fill i successo¡
transpirinenques constantment amena- continuá la seva política, peró amb més
qades, i després des de Mérida i, sobre- habilitat. rebutjant les creences arrianes
tot, des de Toledo, tingué com a i abragant l'ortodóxia católica a través
objectiu la unificació peninsular, com- del tercer concili de Toledo, celebrat el
batent els hispanoromans i lluitant els 589 sota la direcció de Leandre de
bizantins, que controlaren un extens ter- Sevilla. Des d'aquell mateix instant, la
ritori del sud i sud-est des del 551, con- monarquia goda tingué el suport de
tra el regne sueu i contra els vascons. l'alta jerarquia eclesiástica, que I'ajudá
Aquests intents d'unificació política a consolidar el regne, a governar-lo i a
coincidiren amb una temptativa d'uni integrar pacíficament la noblesa goda
ficació religiosa de les dues comunitats: i hispanoromana, utilitzant, sobretot,
els gots, pocs i arrians, i els hispanoro- els concilis toledans. que sovintejaren
mans, Ia gran majoria, i católics. al llarg del segle VII.

4'