Page 20 - Girona Goda i Sarraina

dors, majoriráriament, entre les capes
socials més cultes. AI principi sembla
que intentaren ocupar el major nombre
de seus episcopals, amb la finalitat
0rígens d'intentar constituir un viver de candi-
dats aptes per ocupar els graons jerár-
del b isbat quics, a fi de poder realitzar la seva
reforma espiritual.
Ni I'execució de Priscil.liá a Tiéve-
ris, l'any 385, acusat de mágia, malefi-
cis i conciliábuls nocturns, no eliminá
Q I bé duranl els \egles VI i V I I la definitivament la secta, la qual anys més
l) informació que la releréncia a la tard era encara present en la vida de
seu episcopal gironina és forga completa l'Església hispánica.
i abundant, pel que fa als segles IV i V, En aquest context, la intervenció
en canvi, és quasi inexistent, tant, que papal, que hom situa en els anys
fins i tot es fa molt difícil d'intentar 404-405, és un intent per resoldre defi-
reconstruir els origens d'aquesta seu nitivament la qüestió priscil'lianista.
episcopal gironina.
De fet, no és fins molt al comenga-
ment del segle V que rindrem la primera
notícia de l'existéncia d'un bisbe a la
ciutat de Girona.
En efecte, la primera al.lusió la tro-
bem en el text d'una carta que el papa
Innocenci I envia als assistents al I con-
cili de Toledo, que s'havia reunit pels
volts de l'any 400. Aquesta reunió epis-
copal havia estat convocada amb la
finalitat de condemnar el priscil.lia- igualment s'han queixat que
nisme, una heretgia molt estesa per Minici hagués ordenat un bisbe a
aquella época a Hispánia i que sem- l'església de Girona en condicions
blava una amenaga per a l'estabilitat de semblants, i s'ha de donar
l'Església hispánica. senténcia d'acord amb els cánons
El priscil.lianisme era una secta de Nicea sobre tal usurpació. Es
fanática, d'ascetisme exagerat, que entre discureixi a lons sobre els bisbes
que foren ordenats i1'legalment per
ells s'anomenaven «germans,,, es cre¡en Rufí i Minici, de manera que, ja
elegits iinspirats per Déu iprofessaven
que han estat pro,riogrts
la pobresa, la continéncia i l'abstinén- malament, entenglin qle no
cia de carn, i fins i tot arribaren a pro- poden conservar psr més temps la
hibir el matrimoni. Priscil.liá (345-385), dignitat que van assclir amb un
el que fou bisbe dAvila, n'esdevingué
el cap, d'aquesta secta, que s'estengué,
sobretot, per les zones menys romanit-
zades de la península, básicament al
nord (Calicial. i reclurant els seus segui-

18