Page 26 - Girona Goda i Sarraina

Roses, municipis de creació flávia, que
si bé sabem que continuaren habitats
durant lAntiguitat tardana, no arriba-
ren a esdevenir seu episcopal, o almenys
0rgan ització no reeixiren en l'intent, com possible-
ment succeí amb la ciutat del golf, que
territorial és possible que fos bisbat durant el segle
V
peró que és segur que el perdé en
benefici de la veina Empúries a partir
de la centúria següent.
Aquesta unitat administrativa es
T A monarquia visigoda, primer subdividia en castella, yici, villa i diver-
I-¿ amb capiral a Barcelona, posle- siorum, essenl l'antiga vil.la i el yicus
riorment a Mérida, i sobretot des de sinónims d'una mateixa realitat: una
Toledo, comportá alguns canvis, quant agrupació urbana d'entitat diversa, on
a la divisió territorial, l'administració apareix sovint la parróquia rural, que
i la fiscalitat, en relació amb el baix tantissima importáncia tindrá en la cris-
imperi romá, si bé en molts altres aspec- tianització del pais, sobretot dels
tes fou gairebé idéntica. pagani, habitants del pagus, tan arre-
La ciutat, la civitas, continuá essent lats a les seves tradicions i a la seva reli-
el nucli essencial de l'organització del gió, eminentment lligada als cultes de
país, entenent com a tal Ia indivisible la fertilitat.
unitat que formen amb el territori d'una Al capdamunt d'aquesta unitat ad-
superfície variable, sempre notablement ministrativa hi havia el comes civitotis
gran, que s'articula en relació amb o terr¡tor¡i, amb tasques judicials, de
I'antiga urbs, la civitas de l'antiguitat policia, fiscals i militars, cárrec de con-
tardana i de l'alta edat mitjana que ser- fianga del monarca que moltes vegades
veix per definir, alhora, la ciutat i el seu tenia a les seves ordres un vicari i que in-
lerritorium com la capital própiamenr sinua Ia figura del vescomte alt-medie-
dita, una ciutat emmurallada, seu de les val. Residia a Ia ciutat i n'era la figura
altes magistratures civils, militars i reli- preeminent, només superada per l'auto-
gioses, mercat i sovint centre artesanal. ritat i el prestigi del bisbe, el qual, a mit-
I-ES c¡yitates visigodes, centres admi- jan segle VII, passá a vigilar i controlar
nistratius del moment, eren les velles aquesta acció comtal. Era també elec-
ciutats romanes, els antics municipis alt- ció del bisbe el cárrec biennal, de defen-
imperials, coincidint quasi sempre amb sor civilatis, funcionari judicial menor.
les noves seus epi:copals. Tánmareix, I¡s civitcttes s'integraven en una
alguns antics municipis romans, per província en el cas de Girona cor-
-que
causes que avui ens són desconegudes, responia a la Thrraconense-, on, a més,
no es consolidaren com a centres epis- hi havia la seu del bisbe metropolitá i
copals, i es convertiren en indrets on també residia el iudex o rector pro-
d'importáncia secundária, dependents vinciae, amb tasques exclusivament
directament d'tna civitas. Aixó és el civils. Més endavanl, els duces exerci-
que passá, per exemple, al nord-est de tus provinciae, caps exclusivament mili-
Catalunya, on indrets com Caldes de tars, passaren a desenvolupar totes les
Malavella i, de manera ben diferent, tasques fiscals i judicials, amb la desa-