Page 31 - Girona Goda i Sarraina
P. 31
b1e visig
de ser bisbe ilade
fessió
sínode dels
s'afegís a la
En
de Tbledo. Heus-ne oquí un Toled sota l'esmenat rei
frogment: Recared, després de tantes morts
«1. Per manament del rei de catolics i de tants sofriments de
Recared, es va reunir un sínode gent innocent, fou extirpada de tal
sagrat dels bisbes de tota la manera la perfidia arriana, que va
Hispánia, la Gá1lia i la Calicia a desaparéixer completament de les
la ciutat de Toledo en nombre de
setanta-dos. Fn aquest rínode. hi
era presenl l'esmentat rei
crislianissim Recared, el qual va
donar als bisbes un document on
constava la conversió (amb ur
professió subscrita per la seva
nova doctrina pels volts de l'any 340, Aquest concili, que es va iniciar el
de la má del bisbe Ulfiles. 8 de maig de l'any 589 a la ciutat de
En la génesi del regne de Toledo, i Toledo, presidit pel rei Recared i dirigit
sobretot durant el regnat del rei Leovi- per sant Leandre de Sevilla, amb l'assis-
gild (573-586), la monarquia visigótica téncia de seixanta-dos bisbes hispánics,
intentá la unificació religiosa de les dues i també d'un important nombre de
comunitats, aspirant, tanmateix, al més nobles i preveres arrians, va significar,
difícil: assimilar la majoria católica a a part del mateix sentit religiós de l'acte,
la minoria arriana, en un intent d'acon- el principi d'una estreta col'laboració als
seguir també una unificació política de anys següents entre 1'Església i l'Estat
tot el regne. Ilestratégia reial, peró, fra- en les tasques de govern.
cassá, a causa de la gran oposició dels A partir d'aquell moment, la
principals estaments eclesiástics hispans monarquia goda s'assegurá el suport de
de l'época. les més altes jerarquies eclesiástiques,
Recared (586-601), el successor de que 1'ajudaren en Ia consolidació i el
Leovigild, continuá aquesta política, govern del regne, i en la integració pací-
peró d'una forma més hábil, tot rebut- fica de la noblesa goda i hispanoro-
jant les creences arrianes i abragant mana, a fravés, sobretot, de Ia cele-
l'ortodóxia católica, fet que es va pro- bració periódica i continuada dels con-
duir oficialment durant Ia celébració del cilis de Toledo, tan freqüents durant el
III Concili de Toledo. segle VIL
29