Page 35 - Girona Goda i Sarraina

poble i per la clerecia de les diócesis res- qual tenia cura tant en l'aspecte espiri-
pectives, amb la posterior aprovació del tual com en el material. Per tant, la seva
bisbe metropolitá. D'engá de l'any 589, autoritat era purament eclesiástica.
els drets del poble i del clergat diocesá A partir d'aquesta data, peró, i com
en aquesta elecció van quedar molt a resultat de la gradual unió entre un
minvats, en favor dels bisbes de les res- Estat visigot cada cop més centralitzat
pectives províncies eclesiástiques i, i l'Església hispánica en les tasques de
sobretot, del poder reial, que assumí govern del regne, els bisbes reberen
cada cop més un importantíssim paper noves i importants atribucions, fins de
en aquestes designacions. La progres- tipus jurídic, ja que podien actuar com
siva intervenció reial en els nomena- a jutges en casos civils o, fins i tot, en
ments episcopals va tenir el seu punt el camp de la mateixa administració
culminant en el XII Concili de Toledo civil. En aquest darrer aspecte, sols cal
(681), quan es concedí l'exclusivitat del recordar un importantíssim document,
dret d'aquesta elecció al rei i al metro- datat l'any 592, l'anomenat De Fisco
politá de Toledo. Barcinonensi, pel qual els bisbes de Thr-
A Hispánia, anteriorment a l'any ragona, Egara, Girona i Empúries apro-
589, la tasca del bisbe es cenyia quasi vaven els impostos establerts per l'Estat
exclusivament a la seva diócesi, de la visigot per al seu districte fiscal, a més
de comprometre's a vigilar la conducta
dels funcionaris que havien de
cobrarJos.

Aru d'altar de mabre, Nocedent
del temple de la Neápolis d'Empúries,
guadat al Museu dAryueologia de Giona.