Page 38 - Girona Goda i Sarraina

tancials amb altres seus episcopals del
país, i el seu taranná és del tot similar
al de la veina Empúries.
No coneixem, sence¡ 1'episcopologi
Els bisbes gironí dels segles VI i VII, solament el
nom d'aquells que signaren les actes
dels distints concilis i reunions i hi feren
grrontns constar expressament el lloc de proce-
déncia darrera del nom. El primer de
la llista és Frontiniá, que assistí al con-
cili de Thrragona del 516, i que orga-
NTRE la primera referéncia clara a nitzá, I'any següent, el 517, la trobada
l'existéncia de la seu episcopal de de Girona, 1'única, pel que sabem, que
Girona, de molt al principi del segle V fou celebrada a la nostra ciutat durant
(epístola del papa Innocenci I), i el 516, el domini visigot; la va presidir el metro-
any de la celebració a Tárragona d'un politá i hi assistiren set bisbes, en total.
concili de la província Tárraconense, no Estafilí és el següent de la llista; fou
tenim cap noricia sobre l'Església giro- present en el concili de Barcelona del
nina ni sobre cap dels seus titulars. En 540 i es féu representar per Caratus en
canvi, des d'aquest instant, i fins a la
darreria de la centúria següent, n'estem
notablement informats, tot i les llacu-
nes existents en les fonts; i de fet, els Reprcsentació d'un concil¡
bisbes són els grans protagonistes de la blede del segle Vll.
história de la ciutat, els únics, altra-
ment, que han deixat rastres tangibles
en la documentació, pel fet d'haver par-
ticipat activamen¡ en les reunions i con-
cilis eclesiástics que, seguint la tradició
i de cara al bon govern, sovintegen en
aquest periode en qualsevol ciutat epis-
co,pal depenent del metropolitá de Tár-
ragona o en la llunyana Toledo.
Els bisbes de Girona, entre els quals
en trobarem de nissaga germánica -el
mateix Joan de Bíclarum, per
exemple- i d'altres d'hispanoromans,
presents, directament, la major part de
les vegades o representats per un alt
clergue de la diócesi, participen en
aquesta feixuga i important tasca tan
freqüentment com la major part dels
bisbes del territori de I'actual Cata-
Iunya. En aquest sentit, ni en l'origen
étnic ni en l'activitat conciliar, la seu
gironina no presenta diferéncies subs-

.-..'!iE "'