Page 42 - Girona Goda i Sarraina

Joan superá la dura prova del seu
llarg confinament barceloní, com ho
demostra el fet que, poc temps després
de quedar en llibertat, va fundar per-
EI bisbe Joan sonalment el monestir de Bíclarum,
ubicat, segons la tradició popular, a la
localitat de Vallclara, prop de Poblet,
dotant-lo d'una regla monástica própia.
J OnN de Bíclarum (540-621). bisbe Es molt possible que, com a abat
¡.1 de Girona durant rrenta anys, va ser d'aquest nou monestit assistís al famós
una de les figures cabdals de les lletres concili de Toledo de l'any 589, el de la
l',ispániques de l'época visigótica. La conversió del rei Recared i del poble visi-
creació d'una regla monástica -ac- got al catolicisme.
tualment desapareguda- i la redacció Vers l'any 591, degué iniciar la seva
d'una importanr crónica histórica van prelatura al capdavant de la diócesi
estrendre el seu renom de tal manera, gironina, on desenvolupá la darrera
que fins i tot el mateix Isidor de Sevilla etapa de la seva vida (591-621). Com a
(vers 560-636) li va dedicar uns capítols máxim representan t d'aquesta comuni-
del seu llibre que havia escrit a la tat, assistí regularment als diferents con-
memória dels personatges il.lustres de cilis provincials i generals de l'época: II
la seva época. Concili de Saragossa (a.592). el mareix
Joan era originari de la localitat
lmatge cláss¡ca d'un b¡sbe:
lusitana d'Scalabi, avui Santarém, des
Sant Pere, t¡tular de Roña
d'on, de j ove, aná a estudiar a Cons- en una rcpresentac¡ó de
tantinoble a fi d'ampliar els seus estu- San Pedro de la Nave (Zañora).
dis teológics. Va residir en aquesta ciutat
oriental per e,,pai de disset anys
(558-575), fins que, I'any 575, va retor-
nar de nou a Hispánia, on aviat es va
fer molt conegut en els principals cer-
cles intel.lectuals de l'época.
Aquesta tornada de Joan a Hispá-
nia coincidí amb el moment en qué el
rei Leovigild havia iniciat, en nom de
la religió arriana, una duríssima perse-
cució dels principals grups católics his-
panoromans. Davant d'aquesta
situació, Joan de Bíclarum s'enfrontá
obertament al rei, el qual, després de
cridar-lo a la cort de Toledo, i en vista
de la no retractació en les seves afirma-
cions aniiarrianes, l'exiliá a la ciutat de
Barcelona. icomenqá així un captiveri
que es perllongá fins a l'any 586, en qué
Recared, el successor de l-eovigild, li
retorná la llibertat.

:l
40'