Page 45 - Girona Goda i Sarraina
P. 45
ració en el punt on la deixá el darrer ren a Orient (Constantinoble) i a Occi-
d'aquests cronistes. dent (Roma, Gál'lies i Hispánia), durant
Així, veiem com es limita a explicar el periode comprés entre les acaballes
els fets que, de forma paral lela, ocor- de l'any 565 i els darrers mesos de l'any
589, insistint, sobretot, en la successió
dels prínceps, papes i bisbes importants
i en les legislacions, guerres, pestes, con-
jures i persecucions religioses.
Tal com s'aprecia, doncs, la crdnica
cobreix un marc cronológic aproximat
d'uns vint-i-quatre anys (565-589) i,
segons sembla, va ser redactada entre
opreciar I'estil escorit, quosi els anys 589-591, poc temps abans
telegr¡tfic, usof per Joan de
Bíclarum en ls sero Crónicd, i d'accedir a la seu episcopal gironina.
també la presentació que lo dels Amb un estil exempt de floritures
fett els quals succeeixen de literáries, a voltes árid, encara que, aixó
manera paml'lela en dilerents sí, molt rigorés, Joan de Bíclarum es
indre¡s d'Orient i Occident. limita en 1a seva crdnica a presentar els
fets tal com succeeixen al llarg dels anys.
Així, mentre que en la primera part de
la seva obra, fins l'any 575, hi predo-
minen básicament Ies referéncies a fets
succeits a la ciutat de Constantinoble,
on ell -recordem-ho- residia alesho-
res, a partir d'aquell any, de retorn a
Hispánia, la história peninsular fou el
principal centre d'interés del seu cro-
nicó, sobretot els fets que fan referén-
cia als principals conllictes sorgit. en
el si del regne got: regnat de Leovigild
(573-586), rebel'lió d'Hermenegild i els
primers anys del regnat de Recared.
La crónica de Joan de Bíclarum és
considerada com Ia primera gran apor-
tació de les lletres visigodes en el camp
de 1a historiografia. Posteriorment,
altres historiadors continuaren aquest
camí iniciat per Joan: sant Ildefons
(607 -667), sant Juliá de Toledo (vers
642-690) i sant Isidor de Sevilla
(560 / 57 0-636), el més gran intellectual
de la seva época.
43
