Page 50 - Girona Goda i Sarraina
P. 50
de la topografia urbana, més o menys
rápidament, amb l'aparició de temples,
baptisteris i altres edificis de culte o
relacionats amb 1'activitat cristiana que
Les ara no tan sols no cal amagar, sinó que
esdevenen punts de referéncia del teixit
fortif icacions urbá i gaudeixen d'un prestigi notable
a tots nivells. Ben aviat, també, haurá
d'aparéixer el palau del bisbe, que no
visigütiques manca enlloc, d'on tinguem documen-
tació clara, i ben a la vora, la major part
de les vegades, la basílica episcopal. No
tenim per Girona documents de cap
mena. ni textuals ni arqueológics, en
O és gaire el que sabem de la relació amb la possible ubicació del
topografia urbana de la Girona conjunt episcopal que, amb tota proba-
visigoda, que, en general, degué canviar bilitat, degué existir. De fet, els corrents
poc i lentament en relació amb el baix de la recerca poden dividir-se en dos
imperi. El perímetre emmurallat, refor- grans blocs que defensen hipótesis
gat poderosament vers el 300, fou el diverses; segons uns, el palau episcopal
mateix que s'ha vist anteriorment, i de i la basílica s'haurien de cercar per sota
la distribució interna de la ciutat, en o ben a prop d'on se situa actualment
sabem ben poca cosa, tot i que hi ha la Seu, basant-se en la pervivéncia, ben
alguns indicis i algunes novetats que val documentada, d'aquests punts de la
la pena de comentar. topografia religiosa i en el fet que la
En totes les ciutats de l'época, des- ca¡edral románica 5ubstiruÍ. al principi
prés del decret de toleráncia del 311, i del segle XI, un antic temple, molt vell,
especialment les ciutats episcopals -i situat en aquell mateix indret, sobre el
Cirona ho será, si més no, al principi qual no hi ha notícies de la seva cons-
del segle V té lloc la cristianització trucció després de l'ocupació de la ciu-
-,
FaQana nord
de la torre romana
de la G¡ronella,
al punt nés
elevat de la
c¡utat_ Fomava
part del rcc¡nte
bastit al f ¡nal del segle I I l.
48,