Page 50 - Girona Goda i Sarraina
P. 50

de la topografia urbana,  més o menys
                                                    rápidament,  amb l'aparició  de temples,
                                                    baptisteris i altres edificis de culte o
                                                    relacionats  amb 1'activitat  cristiana  que
                                         Les        ara no tan sols no cal amagar, sinó que
                                                    esdevenen  punts de referéncia del teixit
                  fortif icacions                   urbá i gaudeixen d'un prestigi notable
                                                    a tots nivells. Ben aviat, també,  haurá
                                                    d'aparéixer el palau  del bisbe, que no
                    visigütiques                    manca enlloc,  d'on tinguem documen-
                                                    tació clara,  i ben a la vora, la major part
                                                    de les vegades,  la basílica episcopal.  No
                                                    tenim per Girona documents  de cap
                                                    mena. ni textuals ni arqueológics, en
                   O és gaire el que sabem  de la   relació amb la possible  ubicació  del
                   topografia urbana de la Girona   conjunt episcopal  que, amb tota proba-
             visigoda,  que,  en general,  degué canviar  bilitat, degué existir. De fet, els corrents
             poc i lentament en relació amb el baix  de la recerca poden  dividir-se en dos
             imperi. El perímetre emmurallat, refor-  grans blocs que defensen  hipótesis
             gat poderosament  vers el 300, fou el  diverses;  segons  uns,  el palau  episcopal
             mateix  que  s'ha vist anteriorment,  i de  i la basílica s'haurien  de cercar per sota
             la distribució  interna de la ciutat,  en  o ben a prop d'on se situa actualment
             sabem ben poca cosa, tot i que hi ha   la Seu, basant-se  en la pervivéncia,  ben
             alguns indicis i algunes novetats  que val  documentada,  d'aquests  punts de la
             la pena de comentar.                   topografia  religiosa i en el fet que la
                 En totes les ciutats  de l'época, des-  ca¡edral románica  5ubstiruÍ.  al principi
             prés del decret de toleráncia  del 311, i  del segle XI, un antic temple, molt vell,
             especialment  les ciutats episcopals  -i  situat en aquell mateix indret, sobre el
             Cirona ho será, si més no, al principi  qual no hi ha notícies  de la seva cons-
             del segle V   té lloc la cristianització  trucció  després  de l'ocupació  de la ciu-
                        -,














                      FaQana  nord
                  de la torre romana
                    de la G¡ronella,
                       al punt nés
                       elevat  de la
                    c¡utat_  Fomava
                    part del rcc¡nte
              bastit  al f ¡nal  del segle  I I l.


                48,
   45   46   47   48   49   50   51   52   53   54   55