Page 52 - Girona Goda i Sarraina

lo, retorná al lloc d'on procedia. Recor-
dem, també, el que semblen uns frag-
ments de cancell de pedra sorrenca
esculpits, procedents del carrer del
La ciutat Llop. no gaire lluny de Sant Feliu. ique
creiem que han de ser considerats visi-
fora muralla gótics o de tradició visigótica, que sem-
blen confirmar el valor de l'indret.
Interessa assenyalar també el frag-
ment, extraordinari, d'un cancell visi-
gótic reutilitzat com a lápida mortuória,
Q Oene et temple que conservava les durant el segle X, en el cementiri de
LJ despu[[es del sant mártir hi ha re[e-
réncies textuals d'época visigoda que
recorden l'existéncia de la tomba i del
temple que les guardava, com també
algun indici de l'eisténcia d'un conjunt
més important, potser un monestir, nas-
cut a l'entorn del cos del sant i encar- D¡versos ¡nd¡cis poden fer
pensar que a Sant Matti
regat de la seva glorificació i culte. Sacosta, on ara h¡ ha el
Enlloc, peró, no se'ns situa topográfi- sem¡nari. va ex¡stir-h¡
cament l'edifici; només en algun docu- un lloc de culte en
época vis¡gót¡ca.
ment de l'alta edat mitjana, on se'ns
indica la localització, fora muralla, de
Sancti Felici ecclesla. Thnmateix, la tra-
dició i la lógica semblen confirmar
aquesta identificació. En efecte, pot
pensar-se -i la quasi segura procedén-
cia de l'área de l'actual església de Sant
Feliu de sis sarcófags esculturats de
tema cristiá del primer quart del segle
IV semblen confirmar-ho-, que hi
devia haver hagut una cella memoriae
bastida sobre l'indret on hauria mort
Feliu o bé on hauria estat enterrat (o les
dues coses alhora), si fa no fa on s'alga
el temple actual. Amb el remps. i espe-
cialment a l'época visigoda, el lloc hau-
ria anat adquirint una importáncia cada
vegada més gran, i s'haurien ampliat el
conjunt i el seu prestigi. Recordem que
Recared, que regná entre el 586 i el 601,
oferí a la tomba del sant una corona
votiva d'or que anys després, el 673,
Pau, el Rebel, se cenyí com a rex orien-
lalr i que Vamba, després de capturar-

,,e::,'